NOVA IDENTITAT CRISTIANA
Per ser cristià, el més decisiu no és quines coses creu una persona, sinó quina relació viu amb Jesús. Les creences, en general, no canvien la nostra vida. Un pot creure que existeix Déu, que Jesús ha ressuscitat i moltes coses més, però no ser un bon cristià. És l’adhesió a Jesús i el contacte amb ell el que ens pot transformar.
En els evangelis es pot llegir una escena que, tradicionalment, s’ha convingut a anomenar la «transfiguració» de Jesús. Ja no és possible reconstruir l’experiència històrica que va donar origen al relat. Només sabem que era un text molt estimat entre els primers cristians, doncs, entre altres coses, els animava a creure només en Jesús.
L’escena se situa en una «muntanya alta». Jesús està acompanyat de dos personatges llegendaris en la història jueva: Moisès, representant de la Llei, i Elies, el profeta més estimat a Galilea. Només Jesús apareix amb la cara transfigurada. De l’interior d’un núvol surt una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo».
L’important no és creure en Moisès ni en Elías, sinó escoltar Jesús i sentir la seva veu, la del Fill estimat. El més decisiu no és creure en la tradició ni en les institucions, sinó centrar la nostra vida en Jesús. Viure una relació conscient i cada vegada més compromesa amb Jesucrist. Només llavors es pot sentir la seva veu enmig de la vida, en la tradició cristiana i en l’Església.
Només aquesta comunió creixent amb Jesús va transformant la nostra identitat i els nostres criteris, va guarint la nostra manera de veure la vida, ens va alliberant d’esclavituds, va fent créixer la nostra responsabilitat evangèlica.
Des de Jesús podem viure de manera diferent. Les persones ja no són simplement atractives o desagradables, interessants o sense interès. Els problemes no són assumpte de cadascú. El món no és un camp de batalla on cadascú es defensa com pot. Ens comença a fer mal el patiment dels més indefensos. Ens atrevim a treballar per un món una mica més humà. Ens podem assemblar més a Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
