ESCOLTAR JESÚS
Cada cop tenim menys temps per escoltar. No sabem acostar-nos amb calma i sense prejudicis al cor de l´altre. No encertem a acollir el missatge que tot ésser humà ens pot comunicar. Tancats en els nostres propis problemes, passem al costat de les persones, gairebé sense aturar-nos a escoltar realment ningú. Se’ns oblida l’art d’escoltar.
Per això tampoc no resulta tan estrany que als cristians se’ns hagi oblidat, en bona part, que ser creient és viure escoltant Jesús. Tot i això, només des d’aquesta escolta neix la veritable fe cristiana.
Segons l’evangelista Marc, quan a la «muntanya de la transfiguració» els deixebles s’espanten en sentir-se coberts per un núvol, només senten aquestes paraules: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo».
L’experiència d’escoltar Jesús fins al fons pot ser dolorosa, però és apassionant. No és el que nosaltres havíem imaginat des dels nostres esquemes i tòpics. El seu misteri se’ns escapa. Gairebé sense adonar-nos-en ens va arrencant de seguretats que ens són molt estimades, per atraure’ns cap a una vida més autèntica.
Ens trobem, finalment, amb algú que diu la veritat última. Algú que sap per què viure i per què morir. Alguna cosa ens diu des de dins que té raó. A la seva vida i al seu missatge hi ha veritat.
Si perseverem en una escolta pacient i sincera, la nostra vida comença a il·luminar-se amb llum nova. Comencem a veure-ho tot amb més claredat. Anem descobrint quina és la manera més humana d’enfrontar-se als problemes de la vida i al misteri de la mort. Ens adonem dels grans errors que podem cometre els humans i de les grans infidelitats dels cristians.
Hem de cuidar més a les nostres comunitats cristianes l’escolta fidel a Jesús. Escoltar-lo a ell ens pot guarir de cegueses seculars, ens pot alliberar de desànims i covardies gairebé inevitables, pot infondre nou vigor a la nostra fe.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
