VIURE DAVANT DEL MISTERI
L’home modern comença a experimentar la insatisfacció que produeix al seu cor el buit interior, la trivialitat del quotidià, la superficialitat de la nostra societat, la incomunicació amb el Misteri.
Són força els que, de vegades de manera vaga i confusa, d’altres de manera clara i palpable, senten una decepció i un desencís inconfessable davant d’una societat que despersonalitza les persones, les buida interiorment i les incapacita per obrir-se al Transcendent.
La trajectòria seguida per la humanitat és fàcil de descriure: ha anat aprenent a utilitzar amb una eficàcia cada vegada més gran l’instrument de la seva raó; ha anat acumulant un nombre cada cop més gran de dades; ha sistematitzat els seus coneixements en ciències cada cop més complexes; ha transformat les ciències en tècniques cada cop més poderoses per dominar el món i la vida.
Aquest caminar apassionant al llarg dels segles té un risc. Inconscientment hem acabat creient que la raó ens portarà a l’alliberament total. No acceptem el Misteri. I, tanmateix, el Misteri és present en el més profund de la nostra existència.
L’ésser humà vol conèixer i dominar-ho tot. Però no pot conèixer i dominar ni el seu origen ni el seu destí últim. I el més racional seria reconèixer que estem envoltats de quelcom que ens transcendeix: ens hem de moure humilment en un horitzó de Misteri.
Al missatge de Jesús hi ha una invitació escandalosa per a les oïdes modernes: no tot es redueix a la raó. L’ésser humà ha d’aprendre a viure davant del Misteri. I el Misteri té un nom: Déu, el nostre «Pare», que ens acull i ens crida a viure com a germans.
Potser el nostre problema més gran és haver-nos incapacitat per pregar i dialogar amb un Pare. Estem orfes i no encertem a entendre’ns com a germans. També avui, enmig de núvols i de foscor, es pot sentir una veu que ens continua dient: «Aquest és el meu fill… escolteu-lo».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
