A QUI ESCOLTAR?
Els cristians hem sentit a parlar des de nens d’una escena evangèlica anomenada tradicionalment la «transfiguració de Jesús». Ja no és possible saber amb seguretat com es va originar el relat. Va quedar recollit en la tradició cristiana sobretot per dos motius: els ajudava a recordar el misteri contingut en Jesús i els convidava a escoltar-lo només a ell.
Al cim d’una «muntanya alta», els deixebles més propers veuen Jesús amb la cara «transfigurada». L’acompanyen dos personatges llegendaris de la història d’Israel: Moisès, el gran legislador del poble, i Elies, el profeta de foc que va defensar Déu amb zel ardent.
Els dos personatges, representants de la Llei i els Profetes, tenen el rostre apagat: només Jesús irradia llum. D’altra banda, no proclamen cap missatge, vénen a «conversar» amb Jesús: només aquest té l’última paraula. Només ell és la clau per llegir qualsevol altre missatge.
Pere no sembla haver-ho entès. Proposa de fer «tres cabanes», una per a cada un. Posa els tres en el mateix pla. No ha entès la novetat de Jesús. La veu sorgida del núvol va aclarir les coses: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Cal no escoltar Moisès o Elies, sinó Jesús, el «Fill estimat». Les seves paraules i la seva vida ens descobreixen la veritat de Déu.
Viure escoltant Jesús és una experiència única. Per fi estem escoltant algú que diu la veritat. Algú que sap perquè i per a què viure. Algú que ofereix les claus per construir un món més just i més digne de l’ésser humà.
Els seguidors de Jesús no vivim de qualsevol creença, norma o ritu. Una comunitat es va fent cristiana quan va posant en el seu centre l’Evangeli i només l’Evangeli. Aquí es juga la nostra identitat. No és fàcil imaginar un fet social més humanitzador que un grup de creients escoltant junts el «relat de Jesús». Cada diumenge podem sentir la seva crida a mirar la vida amb ulls diferents i a viure-la amb més responsabilitat, construint un món més habitable.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
