NO SIGUIS INCRÈDUL, SIGUES CREIENT
La figura de Tomàs com a deixeble que es resisteix a creure ha estat molt popular entre els cristians. No obstant això, el relat evangèlic diu molt més d’aquest deixeble escèptic. Jesús ressuscitat s’adreça a ell amb unes paraules que tenen molt de crida urgent, però també d’invitació amorosa: «No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs, que porta una setmana resistint-se a creure, respon a Jesús amb la confessió de fe més solemne que podem llegir en els evangelis: «Senyor meu i Déu meu».
¿Què ha experimentat aquest deixeble en Jesús ressuscitat? Què és el que ha transformat l’home fins llavors dubitatiu i vacil·lant? Quin recorregut interior l’ha portat de l’escepticisme fins a la confiança? El sorprenent és que, segons el relat, Tomàs renuncia a verificar la veritat de la resurrecció tocant les ferides de Jesús. El que l’obre a la fe és Jesús mateix amb la seva invitació.
Al llarg d’aquests anys, hem canviat molt per dins. Ens hem fet més escèptics, però també més fràgils. Ens hem fet més crítics, però també més insegurs. Cada u ha de decidir com vol viure i com vol morir. Cada u ha de respondre a aquesta crida que, tard o d’hora, de manera inesperada o com a fruit d’un procés interior, ens pot arribar de Jesús: «No siguis incrèdul, sigues creient».
Potser, necessitem despertar més el nostre desig de veritat. Desenvolupar aquesta sensibilitat interior que tots tenim per percebre, més enllà del que és visible i tangible, la presència del Misteri que sosté les nostres vides. Ja no és possible viure com persones que ho saben tot. No és veritat. Tots, creients i no creients, ateus i agnòstics, caminem per la vida embolicats en tenebres. Com diu Pau de Tars, a Déu el busquem «a les palpentes».
Per què no enfrontar-nos al misteri de la vida i de la mort confiant en l’Amor com a última Realitat de tot? Aquesta és la invitació decisiva de Jesús. Més d’un creient sent avui que la seva fe s’ha anat convertint en una cosa cada vegada més irreal i menys fonamentada. No ho sé. Potser, ara que no podem ja recolzar la nostra fe en falses seguretats, estem aprenent a buscar Déu amb un cor més humil i sincer.
No hem d’oblidar que una persona que cerca i desitja sincerament creure, per Déu és ja creient. Moltes vegades, no és possible fer molt més. I Déu, que comprèn la nostra impotència i debilitat, té els seus camins per trobar-se amb cadascú i oferir la seva salvació.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
