CALAR FOC
Són bastants els cristians que, profundament arrelats en una situació de benestar, tendeixen a considerar el cristianisme com una religió que, invariablement, s’ha de preocupar de mantenir la llei i l’ordre establert.
Per això, resulta tan estrany escoltar en boca de Jesús dites que conviden, no a l’immobilisme i conservadorisme, sinó a la transformació profunda i radical de la societat: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! … ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió».
No ens resulta fàcil veure Jesús com algú que porta un foc destinat a destruir tanta mentida, violència i injustícia. Un Esperit capaç de transformar el món, de manera radical, fins i tot a costa d’enfrontar i dividir les persones.
El creient en Jesús no és una persona fatalista que es resigna davant la situació, buscant, per sobre de tot, tranquil·litat i falsa pau. No és un immobilista que justifica l’actual ordre de coses, sense treballar amb ànim creador i solidari per un món millor. Tampoc és un rebel que, mogut pel ressentiment, ho tira tot per terra per a poder ocupar ell mateix el lloc d’aquells a qui ha fet caure.
Qui ha entès Jesús actua mogut per la passió i l’aspiració de col·laborar en un canvi total. El veritable cristià porta la «revolució» en el seu cor. Una revolució que no és un «cop d’estat», un canvi qualsevol de govern, una insurrecció o relleu polític, sinó la recerca d’una societat més justa.
L’ordre que, sovint, defensem, és encara un desordre. Perquè no hem aconseguit donar de menjar a tots els famolencs, ni garantir els seus drets a tota persona, ni tan sols eliminar les guerres o destruir les armes nuclears.
Necessitem una revolució més profunda que les revolucions econòmiques. Una revolució que transformi les consciències dels homes i dels pobles. H. Marcuse escrivia que necessitem un món «en què la competència, la lluita dels individus uns contra els altres, l’engany, la crueltat i la massacre ja no tinguin raó de ser».
Qui segueix Jesús, viu buscant ardentment que el foc encès per ell cremi cada vegada més en aquest món. Però, primer de tot, s’exigeix a si mateix una transformació radical: «només es demana als cristians que siguin autèntics. Aquesta és veritablement la revolució» (E. Mounier).
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
