A QUI ANIREM?
Qui s’acosta a Jesús, sovint té la impressió de trobar-se amb algú estranyament actual i més present als problemes d’avui que molts dels nostres contemporanis.
Hi ha gestos i paraules de Jesús que ens impacten encara avui perquè toquen el nervi dels nostres problemes i preocupacions més vitals. Són gestos i paraules que resisteixen el pas del temps i el canvi d’ideologies. Els segles transcorreguts no han esmorteït la força i la vida que enclouen, per poc que estiguem atents i obrim sincerament el nostre cor.
No obstant això, al llarg de vint segles és molta la pols que inevitablement s’ha anat acumulant sobre la seva persona, la seva actuació i el seu missatge. Un cristianisme ple de bones intencions i fervors venerables ha impedit de vegades a molts cristians senzills trobar-se amb la frescor plena de vida d’aquell que perdonava les prostitutes, abraçava els nens, plorava amb els amics, encomanava esperança i convidava la gent a viure amb llibertat l’amor dels fills de Déu.
Quants homes i dones han hagut d’escoltar les disquisicions de moralistes benintencionats i les exposicions de predicadors il·lustrats sense aconseguir trobar-se amb ell.
No ens ha d’estranyar la interpel·lació de l’escriptor francès Jean Onimus: «Per què seràs tu propietat privada de predicadors, doctors i d’alguns erudits, tu que has dit coses tan senzilles, tan directes, paraules que continuen sent paraules de vida per a tots els homes?».
Si molts cristians que s’han anat allunyant aquests anys de l’Església coneguessin directament els evangelis, sentirien de nou allò expressat un dia per Pere: «Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna. I nosaltres creiem».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
