PER QUÈ ENS HI QUEDEM?
Durant aquests anys s’han multiplicat les anàlisis i estudis sobre la crisi de les Esglésies cristianes en la societat moderna. Aquesta lectura és necessària per conèixer millor algunes dades, però resulta insuficient per a discernir quina ha de ser la nostra reacció. L’episodi narrat per Joan ens pot ajudar a interpretar i viure la crisi amb fondària més evangèlica.
Segons l’evangelista, Jesús resumeix així la crisi que s’està creant en el seu grup: «Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen». És cert. Jesús introdueix en els qui el segueixen un esperit nou; les seves paraules comuniquen vida; el programa que proposa pot generar un moviment capaç d’orientar el món cap a una vida més digna i més plena.
Però, no pel fet d’estar en el seu grup, està garantida la fe. N’hi ha que es resisteixen a acceptar el seu esperit i la seva vida. La seva presència en l’entorn de Jesús és fictícia; la seva fe en ell no és real. La veritable crisi a l’interior del cristianisme sempre és aquesta: ¿creiem o no creiem en Jesús?
El narrador diu que «molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell». En la crisi es revela qui són els veritables seguidors de Jesús. L’opció decisiva sempre és aquesta: ¿qui es fa enrere i qui roman amb ell, identificat amb el seu esperit i la seva vida? Qui està a favor i qui està en contra del seu projecte?
El grup comença a disminuir. Jesús no s’irrita, no pronuncia cap judici contra ningú. Només fa una pregunta als que s’han quedat al seu costat: «¿També vosaltres em voleu deixar?». És la pregunta que se’ns fa avui als qui seguim a l’Església: Què volem nosaltres? Per què ens hi hem quedat? És per seguir Jesús, acollint el seu esperit i vivint al seu estil? És per treballar en el seu projecte?
La resposta de Pere és exemplar: «Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna». Els que es queden, ho han de fer per Jesús. Només per Jesús. Per res més. Es comprometen amb ell. L’únic motiu per a romandre en el seu grup és ell. Ningú més.
Per molt dolorosa que ens sembli, la crisi actual serà positiva si els que ens quedem a l’Església, molts o pocs, ens anem convertint en deixebles de Jesús, és a dir, en homes i dones que vivim de les seves paraules de vida.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
