OBRIR-SE A JESÚS
L’escena és coneguda. Li presenten a Jesús un sord que, a conseqüència de la seva sordesa, amb prou feines pot parlar. La seva vida és una desgràcia. Només se sent a si mateix. No pot sentir els seus familiars i veïns. No pot conversar amb els amics. Tampoc pot escoltar les paràboles de Jesús ni entendre el seu missatge. Viu tancat en la seva pròpia soledat.
Jesús se l’endugué i es concentrà en el seu treball guaridor. Introdueix els dits a les orelles i tracta de vèncer aquesta resistència que no li deixa sentir ningú. Amb la seva saliva humiteja aquella llengua paralitzada per donar fluïdesa a la seva paraula. No és fàcil. El sordmut no col·labora, i Jesús fa un últim esforç. Respira profundament, llança un fort sospir mirant al cel a la recerca de la força de Déu i, després, crida al malalt: «Obre’t!».
Aquell home surt del seu aïllament i, per primera vegada, descobreix el que és viure sentint els altres i conversant obertament amb tothom. La gent queda admirada: Jesús ho fa tot bé, com el Creador, «fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».
No és casual que els evangelis expliquin tantes guaricions de cecs i de sords. Aquests relats són una invitació a deixar-se treballar per Jesús per obrir bé els ulls i les oïdes a la seva persona i la seva paraula. Uns deixebles «sords» al seu missatge seran com «tartamuts» en anunciar l’evangeli.
Viure dins l’Església amb mentalitat «oberta» o «tancada» pot ser una qüestió d’actitud mental o de posició pràctica, fruit gairebé sempre de la pròpia estructura psicològica o de la formació rebuda. Però, quan es tracta d’«obrir-se» o «tancar-se» a l’evangeli, l’assumpte és d’importància decisiva.
Si vivim sords al missatge de Jesús, si no entenem el seu projecte, si no captem el seu amor als qui sofreixen, ens tancarem en els nostres problemes i no escoltarem els de la gent. Però llavors no sabrem anunciar la Bona Notícia de Jesús. Deformarem el seu missatge. A molts se’ls farà difícil entendre el nostre «evangeli». ¿No necessitem obrir-nos a Jesús per deixar-nos guarir de la nostra sordesa?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
