ÉS ENTRE NOSALTRES
Tot i que les paraules de Jesús, recollides per Mateu, són de gran importància per a la vida de les comunitats cristianes, poques vegades atreuen l’atenció de comentaristes i predicadors. Aquesta és la promesa de Jesús: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells».
Jesús no està pensant en celebracions massives, com les de la plaça de Sant Pere a Roma. Encara que només siguin dos o tres, allí hi és ell. No cal que hi sigui present la jerarquia; no cal que siguin molts els reunits.
L’important és que «estiguin reunits», no dispersos ni enfrontats: que no visquin desqualificant-se els uns als altres. El decisiu és que es reuneixin «en el seu nom»; que escoltin la seva crida, que visquin identificats amb el seu projecte del regne de Déu. Que Jesús sigui el centre del seu petit grup.
Aquesta presència viva i real de Jesús és la que ha d’animar, guiar i sostenir les petites comunitats dels seus seguidors. És Jesús qui ha d’encoratjar la seva oració, les seves celebracions, projectes i activitats. Aquesta presència és el «secret» de tota comunitat cristiana viva.
Els cristians no podem reunir-nos avui en els nostres grups i comunitats de qualsevol manera: per costum, per inèrcia o per complir unes obligacions religioses. Serem molts o, potser, pocs. Però l’important és que ens reunim en el seu nom, atrets per la seva persona i pel seu projecte de fer un món més humà.
Hem de revifar la consciència que som comunitats de Jesús. Ens reunim per escoltar el seu Evangeli, per mantenir viu el seu record, per encomanar-nos del seu Esperit, per acollir en nosaltres la seva alegria i la seva pau, per anunciar la seva Bona Notícia.
El futur de la fe cristiana entre nosaltres dependrà en bona part del que fem els cristians a les nostres comunitats concretes les pròximes dècades. No n’hi ha prou amb el que pugui fer el papa Francesc al Vaticà. Tampoc podem posar la nostra esperança en el grapat de sacerdots que puguin ordenar-se els propers anys. La nostra única esperança és Jesucrist.
Som nosaltres els que hem de centrar les nostres comunitats cristianes en la persona de Jesús com l’única força capaç de regenerar la nostra fe gastada i rutinària. L’únic capaç d’atraure els homes i les dones d’avui. L’únic capaç d’engendrar una fe nova en aquests temps d’incredulitat. La renovació de les instàncies centrals de l’Església és urgent. Els decrets de reformes, necessaris. Però res tan decisiu com tornar amb radicalitat a Jesucrist.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
