EL GEST MÉS ESCANDALÓS
El gest més provocatiu i escandalós de Jesús va ser, sens dubte, la seva forma d’acollir amb simpatia especial pecadores i pecadors, exclosos pels dirigents religiosos i marcats socialment per la seva conducta al marge de la llei. El que més irritava era el costum de Jesús de menjar amistosament amb ells.
D’ordinari, oblidem que Jesús va crear una situació sorprenent en la societat del seu temps. Els pecadors no fugen d’ell. Al contrari, se senten atrets per la seva persona i el seu missatge. Lluc ens diu que «els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo». Pel que sembla, troben en ell una acollida i una comprensió que no troben en cap altra part.
Mentrestant, els sectors fariseus i els mestres de la Llei, els homes de més prestigi moral i religiós davant el poble, només saben criticar escandalitzats el comportament de Jesús: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Com pot un home de Déu menjar a la mateixa taula amb aquella gent pecadora i indesitjable?
Jesús mai va fer cas de les seves crítiques. Sabia que Déu no és el jutge sever i rigorós del que parlaven amb tanta seguretat aquells mestres que ocupaven els primers seients a les sinagogues. Ell coneix bé el cor del Pare. Déu entén els pecadors; ofereix el seu perdó a tots; no exclou ningú; ho perdona tot. Ningú ha d’enfosquir i desfigurar el seu perdó insondable i gratuït.
Per això, Jesús els ofereix la seva comprensió i la seva amistat. Aquelles prostitutes i recaptadors han de sentir-se acollits per Déu. És el primer. No tenen res a témer. Poden seure a la seva taula, poden beure vi i cantar càntics al costat de Jesús. La seva acollida els va curant per dins. Els allibera de la vergonya i la humiliació. Els torna l’alegria de viure.
Jesús els acull tal com són, sense exigir-los prèviament res. Els va encomanant la seva pau i la seva confiança en Déu, sense estar segur que respondran canviant de conducta. Ho fa confiant totalment en la misericòrdia de Déu que ja els està esperant amb els braços oberts, com un pare bo que corre a l’encontre del seu fill perdut.
La primera tasca d’una Església fidel a Jesús no és condemnar els pecadors sinó comprendre’ls i acollir-los amistosament. A Roma vaig poder comprovar fa uns mesos que, sempre que el papa Francesc insistia que Déu perdona sempre, ho perdona tot, perdona tothom…, la gent aplaudia amb entusiasme. Segurament és el que molta gent de fe petita i vacil·lant necessita escoltar avui amb claredat de l’Església.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
