¿QUÈ DISCUTIM PEL CAMÍ?
Segons el relat de Marc, fins a tres vegades insisteix Jesús, camí de Jerusalem, en el destí que l’espera. El seu lliurament al projecte de Déu no s’acabarà en l’èxit triomfal que imaginen els seus deixebles. Al final hi haurà «resurrecció», però, encara que sembli increïble, Jesús «serà crucificat». Els seus seguidors ho han de saber.
Tot i això, els deixebles no l’entenen. Els fa por fer-li preguntes. Ells continuen pensant que Jesús els aportarà glòria, poder i honor. No pensen en res més. En arribar a casa a Cafarnaüm, Jesús els fa una sola pregunta: «Què discutíeu pel camí?», de què han parlat a la seva esquena en aquesta conversa en què Jesús ha estat absent?
Els deixebles guarden silenci. Els fa vergonya dir-li la veritat. Mentre Jesús els parla de lliurament i de fidelitat, ells estan pensant en qui serà el més important. No creuen en la igualtat fraterna que cerca Jesús. En realitat, allò que els mou és l’ambició i la vanitat: ser superiors als altres.
D’esquena a Jesús i sense que el seu Esperit hi sigui present, no seguim discutint de coses semblants?: l’Església ha de renunciar a privilegis multiseculars o ha de cercar «poder social?», a quines congregacions i moviments cal donar importància i quins cal deixar de banda?, quins teòlegs mereixen l’honor de ser considerats «ortodoxos» i quins han de ser silenciats com a marginals?
Davant el silenci dels seus deixebles, Jesús s’asseu i els crida. Té un gran interès a ser escoltat. El que ha de dir no s’ha d’oblidar: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots». En el seu moviment no cal mirar tant els que ocupen els primers llocs i tenen renom, títols i honors. Són importants els que, sense pensar gaire en el seu prestigi o reputació personal, es dediquen sense ambicions i amb total llibertat a servir, col·laborar i contribuir al projecte de Jesús. No ho hem d’oblidar: allò important no és quedar bé, sinó fer el bé seguint Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat