IMPORTANTS
Certament, els nostres criteris no coincideixen amb els de Jesús. A qui de nosaltres se li acut avui de pensar que els homes i les dones més importants són aquells que viuen al servei dels altres?
Per a nosaltres, important és l’home de prestigi, segur de si mateix, que ha aconseguit l’èxit en algun camp de la vida, que ha aconseguit sobresortir per sobre dels altres i ser aplaudit per la gent. Aquestes persones el rostre de les quals podem veure constantment a la televisió: líders polítics, «premis Nobel», cantants de moda, esportistes excepcionals… Qui pot ser més important que ells?
Segons el criteri de Jesús, senzillament aquests milers i milers d’homes i dones anònims, de rostre desconegut, als qui ningú farà cap homenatge, però que es desviuen en el servei desinteressat als altres. Persones que no viuen per al seu èxit personal. Gent que no pensen només en satisfer egoistament els seus desitjos, sinó que es preocupen de la felicitat d’altres.
Segons Jesús, hi ha una grandesa en la vida d’aquestes persones que no aconsegueixen ser feliços sense la felicitat dels altres. La seva vida és un misteri de lliurament i desinterès. Saben posar la seva vida a disposició dels demés. Actuen moguts per la seva bondat. La solidaritat anima el seu treball, el seu quefer diari, les seves relacions, la seva convivència.
No viuen només per treballar ni per gaudir. La seva vida no es redueix a complir les seves obligacions professionals o executar diligentment les seves tasques. La seva vida conté alguna cosa més. Viuen de manera creativa. Cada persona que troben en el seu camí, cada dolor que perceben al seu voltant, cada problema que sorgeix al costat d’ells és una crida que els convida a actuar, servir i ajudar.
Poden semblar els «últims», però la seva vida és veritablement gran. Tots sabem que una vida d’amor i servei desinteressat val la pena, encara que no ens atrevim a viure-la. Potser hàgim de pregar humilment com feia Teilhard de Chardin: «Senyor, respondré a la teva inspiració profunda que m’ordena existir, tenint cura de no ofegar ni desviar ni desaprofitar la meva força d’estimar i fer el bé».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
