NO NOMÉS CRISI ECONÒMICA
«No podeu servir alhora Déu i el diner». Aquestes paraules de Jesús no poden ser oblidades a hores d’ara pels que ens sentim els seus seguidors, ja que contenen l’advertència més greu que ha deixat Jesús a la Humanitat. Els diners, convertits en ídol absolut, són el gran enemic per construir aquest món més just i més fratern, estimat per Déu.
Malauradament, la riquesa s’ha convertit en el nostre món globalitzat en un ídol d’immens poder que, per subsistir, exigeix cada vegada més víctimes i deshumanitza i empobreix cada vegada més la història humana. A hores d’ara ens trobem atrapats per una crisi generada en gran part per l’afany d’acumular.
Pràcticament, tot s’organitza, es mou i dinamitza des d’aquesta lògica: buscar més productivitat, més consum, més benestar, més energia, més poder sobre els altres. Aquesta lògica és imperialista. Si no l’aturem, pot posar en perill l’ésser humà i el mateix Planeta.
Potser, el primer és prendre consciència del que està passant. Aquesta no és només una crisi econòmica. És una crisi social i humana. A hores d’ara tenim ja dades suficients en el nostre entorn i en l’horitzó del món per a percebre el drama humà en què vivim immersos.
Cada vegada és més patent veure que un sistema que condueix a una minoria de rics a acumular cada vegada més poder, abandonant en la fam i la misèria milions d’éssers humans, és una insensatesa insuportable. Inútil mirar cap una altra banda.
Ja ni les societats més progressistes són capaces d’assegurar un treball digne a milions de ciutadans. Quin progrés és aquest que, llançant-nos a tots cap al benestar, deixa tantes famílies sense recursos per viure amb dignitat?
La crisi està arruïnant el sistema democràtic. Pressionats per les exigències dels Diners, els governants no poden atendre les veritables necessitats dels seus pobles. Què és la política si ja no està al servei del bé comú?
La disminució de les despeses socials en els diversos camps i la privatització interessada i indigna de serveis públics com la sanitat seguiran colpejant els més indefensos generant cada vegada més exclusió, desigualtat vergonyosa i fractura social.
Els seguidors de Jesús no podem viure tancats en una religió aïllada d’aquest drama humà. Les comunitats cristianes han de ser a hores d’ara un espai de conscienciació, discerniment i compromís. Ens hem d’ajudar a viure amb lucidesa i responsabilitat. La crisi ens ha de fer més humans i més cristians.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
