NO DESVIRTUEM LA BONDAT DE DÉU
Al llarg de la seva trajectòria profètica, Jesús va insistir una vegada i una altra a comunicar la seva experiència de Déu com «un misteri de bondat insondable» que trenca tots els nostres càlculs. El seu missatge és tan revolucionari que, després de vint segles, hi ha encara cristians que no s’atreveixen a prendre’l seriosament.
Per encomanar a tots la seva experiència d’aquest Déu bo, Jesús compara la seva actuació amb la conducta sorprenent del senyor d’una vinya. Fins a cinc vegades surt ell mateix en persona a llogar treballadors per a la seva vinya. No sembla preocupar-li massa el seu rendiment a la feina. El que vol és que cap treballador es quedi un dia més sense feina.
Per això mateix, al final de la jornada, no els paga ajustant-se al treball realitzat per cada grup. Encara que el seu treball ha estat molt desigual, a tots els dóna «un denari»: senzillament, el que necessitava cada dia una família camperola de Galilea per poder sobreviure.
Quan el portaveu del primer grup protesta perquè s’ha tractat els últims igual que a ells, que han treballat més que ningú, el senyor de la vinya li respon amb aquestes paraules admirables: «És que veus amb mals ulls que jo sigui generós?». M’impediràs amb els teus càlculs mesquins ser bo amb els qui necessiten el seu pa per sopar?
Què està suggerint Jesús? És que Déu no actua amb els criteris de justícia i igualtat que nosaltres fem servir? Serà veritat que Déu, més que estar mesurant els mèrits de les persones, com faríem nosaltres, busca sempre respondre des de la seva bondat insondable a la nostra necessitat radical de salvació?
Confesso que sento una pena immensa quan em trobo amb persones bones que s’imaginen Déu dedicat a anotar acuradament els pecats i els mèrits dels humans, per retribuir un dia exactament a cadascú segons el seu merescut. És possible imaginar un ésser més inhumà que algú lliurat a això des de tota l’eternitat?
Creure en un Déu Amic incondicional pot ser l’experiència més alliberadora que es pugui imaginar, la força més vigorosa per viure i per morir. Per contra, viure davant d’un Déu justicier i amenaçador pot convertir-se en la neurosi més perillosa i destructora de la persona.
Hem d’aprendre a no confondre Déu amb els nostres esquemes estrets i mesquins. No hem de desvirtuar la seva bondat insondable barrejant els trets autèntics que provenen de Jesús amb traços d’un Déu justicier presos d’aquí i d’allà. Davant el Déu bo revelat en Jesús, l’únic que cal és la confiança.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
