SÓN DELS NOSTRES
L’evangelista Marc descriu un episodi en què Jesús corregeix de manera contundent una actitud equivocada dels Dotze. No hauríem de fer cas també avui del seu advertiment?
Els Dotze intenten impedir l’activitat d’un home que «treu dimonis», és a dir, algú dedicat a alliberar les persones del mal que les esclavitza, retornant-los la llibertat i la dignitat. És un home preocupat per fer el bé a la gent. Fins i tot actua «en nom de Jesús». Però els Dotze observen una cosa que, al seu parer, és molt greu: «No és dels nostres».
Els Dotze no toleren l’activitat alliberadora d’algú que no va amb ells. Els sembla inadmissible. Només a través de l’adhesió al seu grup s’ha de fer la salvació que ofereix Jesús. No es fixen en el bé que fa aquell home. Els preocupa que no vagi amb ells.
Jesús, per contra, reprova de manera categòrica l’actitud dels seus deixebles. Qui desenvolupa una activitat humanitzadora ja es vincula, d’alguna manera, amb Jesús i el seu projecte de salvació. Els seus seguidors no han de monopolitzar la salvació de Déu.
Els Dotze volen exercir un control sobre l’activitat de qui no pertany al seu grup, perquè hi veuen un rival. Jesús, que només cerca el bé de l’ésser humà, hi veu un aliat i un amic: «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres».
La crisi que pateix avui l’Església és una oportunitat perquè els seguidors de Jesús recordem que la nostra primera tasca no és organitzar i desenvolupar amb èxit la nostra religió, sinó ser ferment d’una humanitat nova.
Per això no hem de viure recelosos, condemnant posicions o iniciatives que no s’ajusten als nostres desitjos o esquemes religiosos. No és gaire propi de l’Església de Jesús estar sempre veient enemics per tot arreu. Ell ens convida més aviat a alegrar-nos del que gent i institucions alienes a l’Església poden fer per un desenvolupament més humà de la vida. Són dels nostres perquè lluiten per la mateixa causa: un ésser humà més digne de la seva condició de fill de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
