PREGAR DES DEL DUBTE
Al creient li poden sorgir dubtes sobre un punt o un altre del missatge cristià. La persona es pregunta com ha d’entendre una determinada afirmació bíblica o un aspecte concret del dogma cristià. Són qüestions que estan demanant una major clarificació.
Però hi ha persones que experimenten un dubte més radical, que afecta la totalitat. D’una banda senten que no poden o no han d’abandonar la seva religió, però per una altra no són capaços de pronunciar amb sinceritat aquest «sí» total que implica la fe.
Qui es troba en aquesta situació sol experimentar, en general, un malestar interior que li impedeix d’abordar amb pau i serenitat la seva situació. Pot sentir-se també culpable. Què m’ha pogut passar per arribar a aquest punt? I ara, què puc fer? Potser primer de tot cal abordar positivament aquesta situació davant Déu.
El dubte ens fa experimentar que no som capaços de «posseir» la veritat. Cap ésser humà «posseeix» la veritat última de Déu. Aquí no serveixen les certeses que fem servir en altres ordres de la vida. Davant el misteri últim de l’existència hem de caminar amb humilitat i sinceritat.
El dubte, d’altra banda, posa a prova la meva llibertat. Ningú no pot respondre per mi. Sóc jo qui em trobo enfrontat a la meva pròpia llibertat i qui ha de pronunciar un «sí» o un «no».
Per això, el dubte pot ser el millor revulsiu per despertar d’una fe infantil i superar un cristianisme convencional. El primer no és trobar respostes als meus interrogants concrets, sinó preguntar-me quina orientació vull donar a la meva vida. ¿Desitjo realment trobar la veritat? Estic disposat a deixar-me interpel·lar per la veritat de l’Evangeli? ¿Prefereixo viure sense cercar cap veritat?
La fe brolla del cor sincer que s’atura a escoltar Déu. Com diu el teòleg català E. Vilanova, «la fe no és a les nostres afirmacions o als nostres dubtes. Està més enllà: al cor… que ningú, llevat Déu, coneix».
L’important és veure si el nostre cor cerca Déu o més aviat el defuig. Malgrat tota mena d’interrogants i d’incerteses, si de debò cerquem Déu, sempre podem dir des del fons del nostre cor aquesta oració dels deixebles: «Senyor, augmenta’ns la fe». Qui prega així ja és creient.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
