NO SENTIR-SE DECEBUTS PER JESÚS
En aquests temps de crisi religiosa i de confusió interior, és important recordar que Jesucrist no és propietat particular de les Esglésies. És de tothom. A ell poden acostar-s’hi els qui el confessen com a Fill de Déu, i també els qui caminen cercant un sentit més humà a les seves vides.
Ja fa uns quants anys, el conegut pensador Roger Garaudy, marxista convençut en aquells temps, advertia així als cristians: «Vosaltres heu recollit i conservat aquesta esperança que és Jesucrist. Torneu-nos-la, perquè pertany a tothom».
Gairebé per la mateixa època, Jean Onimus publicava el seu apassionant i insòlit llibre sobre Jesús amb el provocatiu títol de Le Perturbateur. Adreçant-se a Jesús, l’escriptor francès deia: «Per què romandràs propietat privada dels predicadors, dels doctors i d’alguns erudits, tu que has dit coses tan senzilles, paraules directes, paraules que romanen per als homes, paraules de vida eterna?»
Per això poques coses em produeixen més alegria que saber que els homes i les dones allunyats de la pràctica religiosa habitual cerquen en els meus escrits trobar-se amb Jesús. Estic convençut que ell pot ser per a molts el millor camí per trobar-se amb el Déu Amic i donar un sentit més esperançat a les seves vides.
Jesús no deixa indiferent ningú que s’hi acosta. Hom troba, per fi, algú que viu en la veritat, algú que sap per què cal viure i per què val la pena morir. Intueix que aquest estil de viure «tan de Jesús» és la manera més encertada i humana d’enfrontar-se a la vida i a la mort.
Jesús guareix. La seva passió per la vida posa al descobert la nostra superficialitat i el nostre convencionalisme. El seu amor als indefensos desemmascara els nostres egoismes i la nostra mediocritat. La seva veritat revela els nostres autoenganys. Però, sobretot, la seva fe incondicional en el Pare ens convida a sortir de la incredulitat i a confiar en Déu.
Els qui avui abandonen l’Església perquè s’hi troben incòmodes, o perquè discrepen d’alguna de les seves actuacions o directrius concretes, o perquè senzillament la litúrgia cristiana ha perdut per a ells tot interès vital, per això no haurien d’abandonar automàticament Jesús.
Quan un ha perdut altres punts de referència i sent que «alguna cosa» està morint en la seva consciència, pot ser decisiu no perdre contacte amb Jesucrist. El text evangèlic ens recorda les seves paraules: «Feliç aquell qui no em rebutjarà!» Feliç el qui entengui tot allò que Crist pot significar en la seva vida.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
