TESTIMONIS DE LA LLUM
És curiós com presenta el quart evangeli la figura del Baptista. És un «home», sense més qualificatius ni precisions. No se’ns diu res del seu origen o condició social. Ell mateix sap que no és important. No és el Messies, no és Elies, ni tan sols és el Profeta que tots estan esperant. Només es veu a si mateix com «la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor». No obstant això, Déu l’envia com «testimoni de la llum», capaç de despertar la fe de tothom. Una persona que pot encomanar llum i vida. Què és ser testimoni de la llum?
El testimoni és com Joan. No es dóna importància. No busca ser original ni cridar l’atenció. No preten d’impactar ningú. Senzillament viu la seva vida de manera convençuda. Es veu que Déu il·lumina la seva vida. L’irradia en la seva manera de viure i de creure.
El testimoni de la llum no parla molt, però és una veu. Viu alguna cosa inconfusible. Comunica allò que a ell el fa viure. No diu coses sobre Déu, però encomana «alguna cosa». No ensenya doctrina religiosa, però convida a creure. La vida del testimoni atreu i desperta interès. No culpabilitza ningú. No condemna. Encomana confiança en Déu, allibera de pors. Obre sempre camins. És com el Baptista, «aplana el camí per al Senyor».
El testimoni se sent feble i limitat. Moltes vegades comprova que la seva fe no troba suport ni ressò social. Fins i tot es veu envoltat d’indiferència o rebuig. Però el testimoni de Déu no jutja ningú. No veu els altres com adversaris que cal combatre o convèncer: Déu sap com trobar-se amb cadascun dels seus fills i filles.
Es diu que el món actual s’està convertint en un «desert», però el testimoni ens revela que alguna cosa sap de Déu i de l’amor, alguna cosa sap de la «font» i de com se sadolla la set de felicitat que hi ha en l’ésser humà. La vida està plena de petits testimonis. Són creients senzills, humils, coneguts només en el seu entorn. Persones entranyablement bones. Viuen des de la veritat i l’amor. Ells ens «aplanen el camí» cap a Déu. Són el millor que tenim en l’Església.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
