LA PRIMERA MIRADA
La primera mirada de Jesús no s’adreça al pecat de les persones, sinó al patiment que arruïna les vides. El primer que toca el seu cor no és el pecat, sinó el dolor, l’opressió i la humiliació que pateixen homes i dones. El nostre pecat més gran consisteix precisament a tancar-nos al patiment dels altres per pensar només en el propi benestar.
Jesús se sent «ungit per l’Esperit» d’un Déu que es preocupa dels qui pateixen. És aquest Esperit el que l’empeny a dedicar tota la seva vida a alliberar, alleujar, curar, perdonar: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Notícia als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor».
Aquest programa de Jesús no ha estat sempre el dels cristians. La teologia cristiana ha dirigit més la seva atenció al pecat de les criatures que no pas al seu patiment. El conegut teòleg Johann Baptist Metz ha denunciat repetidament aquest greu desplaçament: «La doctrina cristiana de la salvació ha dramatitzat massa el problema del pecat, mentre ha relativitzat el problema del patiment». És així. Moltes vegades, la preocupació pel dolor humà ha quedat atenuada per l’atenció a la redempció del pecat.
Els cristians no creiem en qualsevol Déu, sinó en el Déu atent al sofriment humà. Davant la «mística d’ulls tancats», pròpia de l’espiritualitat de l’Orient, abocada sobretot a l’atenció a l’interior, qui segueix Jesús se sent cridat a cultivar una «mística d’ulls oberts» i una espiritualitat de responsabilitat absoluta per a atendre el dolor dels qui pateixen.
Al cristià veritablement espiritual –«ungit per l’Esperit»– se’l troba, igual que a Jesús, al costat dels desvalguts i els humiliats. Allò que el caracteritza no és tant la comunicació íntima amb l’Ésser suprem com l’amor a un Déu Pare que l’envia vers els éssers més pobres i abandonats. Com ha recordat el cardenal Martini, en aquests temps de globalització, el cristianisme ha de globalitzar l’atenció al patiment dels pobres de la Terra.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
