DUES EXPERIÈNCIES CLAU
En passar els anys, a les comunitats cristianes es va anar plantejant espontàniament un problema molt real. Pere, Maria Magdalena i els altres deixebles havien viscut experiències molt «especials» de trobada amb Jesús viu després de la seva mort. Experiències que a ells els van portar a «creure» en Jesús ressuscitat. Però els que es van acostar més tard al grup de seguidors, com podien despertar i alimentar aquesta mateixa fe?
Aquest és també avui el nostre problema. Nosaltres no hem viscut la trobada amb el Ressuscitat que van viure els primers deixebles. Amb quines experiències podem comptar nosaltres? Això és el que planteja el relat dels deixebles d’Emaús.
Els dos caminen cap a casa, tristos i desolats. La seva fe en Jesús s’ha apagat. Ja no esperen res d’ell. Tot ha estat una il·lusió. Jesús, que els segueix sense fer-se notar, els aconsegueix i camina amb ells. Lluc exposa així la situació: «Jesús es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo». Què poden fer per experimentar la seva presència viva al seu costat?
L’important és que aquests deixebles no obliden Jesús; «Conversen i discuteixen» sobre ell; recorden les seves «paraules» i els seus «fets» de gran profeta; deixen que aquell desconegut els vagi explicant el que ha passat. Els seus ulls no s’obren de seguida, però «el seu cor comença a cremar».
És el primer que necessitem a les nostres comunitats: recordar Jesús, aprofundir el seu missatge i la seva actuació, meditar la seva crucifixió… Si, en algun moment, Jesús ens commou, les seves paraules ens arriben fins al fons i el nostre cor comença a cremar, és senyal que la nostra fe s’està despertant.
No n’hi ha prou. Segons Lluc és necessària l’experiència del sopar eucarístic. Tot i que encara no saben qui és, els dos caminants senten necessitat de Jesús. Els fa bé la seva companyia. No volen que els deixi: «Queda’t amb nosaltres». Lluc ho subratlla amb goig: «Jesús va entrar per quedar-se amb ells». En el sopar se’ls obren els ulls.
Aquestes són les dues experiències clau: sentir que el nostre cor crema en recordar el seu missatge, la seva actuació i la seva vida sencera; sentir que, en celebrar l’eucaristia, la seva persona ens alimenta, ens enforteix i ens consola. Així creix a l’Església la fe en el Ressuscitat.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
