NO TOTHOM SERVEIX
Quan hagué menjat amb els seus a la vora del llac, Jesús inicia una conversa amb Pere. El diàleg ha estat treballat acuradament, ja que té com a objectiu recordar quelcom de gran importància per a la comunitat cristiana: entre els seguidors de Jesús, només està capacitat per ser guia i pastor qui es distingeix pel seu amor envers ell.
No hi ha hagut ocasió que Pere no hagi manifestat la seva adhesió absoluta a Jesús per sobre dels altres. Tot i això, en el moment de la veritat és el primer a negar-lo. Què hi ha de veritat en la seva adhesió? Pot ser guia i pastor dels seguidors de Jesús?
Abans de confiar-li el seu «ramat», Jesús li fa la pregunta fonamental: «M’estimes més que aquests?» No li pregunta: «Et sents amb forces? Coneixes bé la meva doctrina? Et veus capacitat per governar els meus?» No. És l’amor a Jesús el que capacita per animar, orientar i alimentar els seus seguidors, com ho feia ell.
Pere li respon amb humilitat i sense comparar-se amb ningú: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo». Però Jesús li repeteix dues vegades més la seva pregunta, cada cop més incisiva: «M’estimes? M’estimes de debò?» La inseguretat de Pere va creixent. Cada vegada s’atreveix menys a proclamar la seva adhesió. Al final s’entristeix. Ja no sap què respondre: «Tu ho saps tot».
A mesura que Pere va prenent consciència de la importància de l’amor, Jesús li confia el seu ramat perquè en tingui cura, l’alimenti i comuniqui vida als seus seguidors, començant pels més petits i necessitats: les «ovelles».
Sovint es relaciona jerarques i pastors només amb la capacitat de governar amb autoritat o de predicar amb garantia la veritat. No obstant, hi ha adhesions a Crist, fermes, segures i absolutes, que, buides d’amor, no capaciten per cuidar i guiar els seguidors de Jesús.
Pocs factors són més decisius per a la conversió de l’Església que la conversió dels jerarques, els bisbes, els sacerdots i els dirigents religiosos a l’amor a Jesús. Som nosaltres els primers que hem d’escoltar la pregunta: «M’estimes més que aquests? Estimes les meves ovelles?»
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat