QUINA RELIGIÓ ÉS LA NOSTRA?
Tots els evangelis es fan ressò d’un gest audaç i provocatiu de Jesús dins el recinte del Temple de Jerusalem. Probablement no va ser gaire espectacular. Va expulsar un grup de venedors de coloms, va abocar les taules d’alguns canvistes i va intentar interrompre l’activitat durant alguns moments. No va poder fer gaire cosa més.
Tot i això, aquell gest carregat de força profètica va ser el que va desencadenar la seva detenció i ràpida execució. Atacar el Temple era atacar el cor del poble jueu: el centre de la seva vida religiosa, social i política. El Temple era intocable. Allí hi habitava el Déu d’Israel. Què seria del poble sense la seva presència entre ells? Com podrien sobreviure sense el Temple?
Per Jesús, però, era el gran obstacle per acollir el regne de Déu tal com ell l’entenia i proclamava. El seu gest posava en qüestió el sistema econòmic, polític i religiós sustentat des d’aquell lloc sant. Què era aquell Temple?, signe del regne de Déu i la seva justícia o símbol de col·laboració amb Roma?, casa de pregària o magatzem dels delmes i primícies dels pagesos?, santuari del perdó de Déu o justificació de tota classe d’injustícies?
Allò era un «mercat». Mentre a l’entorn de la «casa de Déu» s’acumulava la riquesa, als llogarets creixia la misèria dels seus fills. No. Déu no legitimaria mai una religió com aquella. El Déu dels pobres no podia regnar des d’aquell Temple. Amb l’arribada del seu regnat perdia la raó de ser.
L’actuació de Jesús posa en guàrdia tots els seus seguidors i ens obliga a preguntar-se quina religió estem cultivant als nostres temples. Si no està inspirada per Jesús, es pot convertir en una manera «santa» de tancar-se al projecte de Déu que Jesús volia impulsar al món. La primera cosa no és la religió, sinó el regne de Déu.
Quina religió és la nostra?, fa créixer la nostra compassió pels qui pateixen o ens permet viure tranquils en el nostre benestar?, alimenta els nostres propis interessos o ens posa a treballar per un món més humà? Si s’assembla a la del Temple jueu, Jesús no la beneiria.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
