UN TEMPLE NOU
Els quatre evangelistes es fan ressò del gest provocatiu de Jesús expulsant del temple els «venedors» d’animals i «canvistes» de diners. No pot suportar veure la casa del seu Pare plena de gent que viuen del culte. Déu no es compra amb «sacrificis».
Però Joan, l’últim evangelista, afegeix un diàleg amb els jueus en què Jesús afirma de manera solemne que, després de la destrucció del temple, ell «l’aixecarà en tres dies». Ningú pot entendre el que diu. Per això, l’evangelista afegeix: «Jesús parlava del temple del seu cos».
No oblidem que Joan està escrivint el seu evangeli quan el temple de Jerusalem porta vint o trenta anys destruït. Molts jueus se senten orfes. El temple era el cor de la seva religió. Com podran sobreviure sense la presència de Déu enmig del poble?
L’evangelista recorda als seguidors de Jesús que ells no han de sentir nostàlgia del vell temple. Jesús, «destruït» per les autoritats religioses, però «ressuscitat» pel Pare, és el «nou temple». No és una metàfora agosarada. És una realitat que ha de marcar per sempre la relació dels cristians amb Déu.
Per als que veuen en Jesús el nou temple on habita Déu, tot és diferent. Per trobar-se amb Déu, no n’hi ha prou d’entrar en una església. Cal apropar-se a Jesús, entrar en el seu projecte, seguir els seus passos, viure amb el seu esperit.
En aquest nou temple que és Jesús, per adorar Déu no n’hi ha prou amb l’encens, les aclamacions ni les litúrgies solemnes. Els veritables adoradors són aquells que viuen davant Déu «en esperit i en veritat». La veritable adoració consisteix a viure amb «l’Esperit» de Jesús en la «Veritat» de l’Evangeli. Sense això, el culte és «adoració buida».
Les portes d’aquest nou temple que és Jesús estan obertes a tothom. Ningú n’és exclòs. Poden entrar-hi els pecadors, els impurs i, fins i tot, els pagans. El Déu que habita en Jesús és de tots i per a tots. En aquest temple no es fa cap discriminació. No hi ha espais diferents per a homes i per a dones. En Crist ja «no hi ha home ni dona». No hi ha races elegides ni pobles exclosos. Els únics preferits són els necessitats d’amor i de vida. Necessitem esglésies i temples per celebrar Jesús com a Senyor, però ell és el nostre veritable temple.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
