ASSEGUTS A LA VORA DEL CAMÍ
Al començament, al cristianisme se’l coneixia com «el Camí» (Fets dels Apòstols 18,25-26). Més que entrar en una nova religió, «fer-se cristià» era trobar el camí encertat de la vida, caminant darrere les petjades de Jesús. Ser cristià significa per a ells «seguir» Crist. Això és fonamental, allò decisiu.
Avui les coses han canviat. El cristianisme ha conegut durant aquests vint segles un desenvolupament doctrinal molt important i ha generat una litúrgia i un culte molt elaborats. Ja fa molt de temps que el cristianisme és considerat com una religió.
Per això no és estrany trobar-se amb persones que se senten cristianes senzillament perquè estan batejades i compleixen els seus deures religiosos, encara que mai no s’hagin plantejat la vida com un seguiment de Jesucrist. Aquest fet, avui força generalitzat, hauria estat inimaginable en els primers temps del cristianisme.
Hem oblidat que ser cristians és «seguir» Jesucrist: moure’ns, fer passos, caminar, construir la nostra vida seguint les seves empremtes. El nostre cristianisme es queda de vegades en una fe teòrica i inoperant o en una pràctica religiosa rutinària. No transforma la nostra vida en seguiment de Jesús.
Després de vint segles, la contradicció més gran dels cristians és pretendre ser-ho sense seguir Jesús. S’accepta la religió cristiana (com se’n podria acceptar una altra), ja que dóna seguretat i tranquil·litat davant «allò desconegut», però no s’entra en la dinàmica del seguiment fidel a Crist.
Estem cecs i no veiem on és l’essencial de la fe cristiana. L’episodi de la guarició del cec de Jericó és una invitació a sortir de la nostra ceguesa. Al començament del relat, Bartimeu «s’està assegut a la vora del camí». És un home cec i desorientat, fora del camí, sense capacitat de seguir Jesús. Guarit de la seva ceguesa per Jesús, el cec no només recobra la llum, sinó que es converteix en un veritable «seguidor» del seu Mestre, ja que, des d’aquell dia, «el seguia camí enllà». És la guarició que necessitem.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
