DESCONCERTANT
Fou una de les paràboles més desconcertants de Jesús. Un piadós fariseu i un recaptador d’impostos pugen al temple a pregar. Com reaccionarà Déu davant dues persones de vida moral i religiosa tan diferent i oposada?
El fariseu prega dempeus, segur i sense cap temença. La seva consciència no l’acusa de res. No és hipòcrita. El que diu és veritat. Compleix fidelment la Llei, i fins i tot la sobrepassa. No s’atribueix cap mèrit, sinó que tot ho agraeix a Déu: «Déu meu, et dono gràcies». Si aquest home no és sant, qui ho serà? Segur que pot comptar amb la benedicció de Déu.
El recaptador, per contra, es retira a un racó. No se sent còmode en aquell lloc sant. No és el seu lloc. Ni tan sols s’atreveix a aixecar els seus ulls de terra. Es colpeja el pit i reconeix el seu pecat. No promet res. No pot deixar la seva feina ni tornar el que ha robat. No pot canviar de vida. Només li queda abandonar-se a la misericòrdia de Déu: «Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador». Ningú voldria estar al seu lloc. Déu no pot aprovar la seva conducta.
Tot d’una, Jesús conclou la seva paràbola amb una afirmació desconcertant: «Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre». Als oients se’ls trenquen tots els esquemes. Com pot dir que Déu no reconeix el piadós i, per contra, concedeix la seva gràcia al pecador? ¿No està Jesús jugant amb foc? Serà veritat que, a la fi, el que compta no és la vida religiosa que hom porta, sinó la misericòrdia insondable de Déu?
Si és veritat el que diu Jesús, davant Déu no hi ha seguretat per a ningú, per molt sant que es cregui. Tots hem de recórrer a la seva misericòrdia. Quan hom se sent bé amb si mateix, apel·la a la seva pròpia vida i no sent necessitat de res més. Quan hom es veu acusat per la seva consciència i sense capacitat per canviar, només sent necessitat d’acollir-se a la compassió de Déu, i només a la seva compassió.
Hi ha alguna cosa fascinant en Jesús. És tan desconcertant la seva fe en la misericòrdia de Déu que no és fàcil creure en ell. Probablement els qui millor el poden entendre són els qui no tenen forces per sortir de la seva vida immoral.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
