EL PRIMER DE TOTS
Hi ha poques experiències cristianes més joioses que la de trobar-se de sobte amb una paraula de Jesús que il·lumina el més profund del nostre ésser amb una llum nova i intensa. Així és la resposta a aquell escriba que li pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments?»
Jesús no dubta. El primer de tots és estimar. No hi ha res més decisiu que estimar Déu amb tot el cor i estimar els altres com ens estimem a nosaltres mateixos. L’última paraula sempre la té l’amor. És clar. L’amor és allò que veritablement justifica la nostra existència. La saba de la vida. El secret últim de la nostra felicitat. La clau de la nostra vida personal i social.
És així. Persones de gran intel·ligència, amb sorprenent capacitat de treball, d’una eficàcia sorprenent en diversos camps de la vida, acaben sent éssers mediocres, buits i freds quan es tanquen a la fraternitat i es van incapacitant per a l’amor, la tendresa o la solidaritat.
Per contra, homes i dones de possibilitats aparentment molt limitades, poc dotats per a grans èxits, acaben sovint irradiant una vida autèntica al seu voltant senzillament perquè s’arrisquen a renunciar als seus interessos egoistes i són capaços de viure amb atenta generositat cap als altres.
Ho creguem o no, dia a dia anem construint en cadascun de nosaltres un petit monstre d’egoisme, fredor i insensibilitat envers els altres o un petit prodigi de tendresa, fraternitat i solidaritat amb els necessitats. Qui ens podrà lliurar d’aquesta mandra increïble per estimar amb generositat i d’aquest egoisme que nia al fons del nostre ésser?
L´amor no s´improvisa, ni s´inventa, ni es fabrica de qualsevol manera. L’amor s’acull, s’aprèn i s’encomana. Una atenció més gran a l’amor de Déu revelat en Jesús, una escolta més profunda de l’evangeli i una obertura més gran al seu Esperit poden fer brollar del nostre ésser, a poc a poc, possibilitats d’amor que avui ni sospitem.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
