NEUROSI DE POSSESSIÓ
Una de les aportacions més valuoses de l’evangeli a l’home contemporani és ajudar-lo a viure amb un sentit més humà enmig d’una societat malalta de «neurosi de possessió».
El model de societat i de convivència que configura el nostre viure diari està basat no en allò que cada persona és, sinó en allò que cada persona té. L’important és «tenir» diners, prestigi, poder, autoritat… El que posseeix això surt endavant i triomfa a la vida. El que no aconsegueix alguna cosa queda desqualificat.
Des dels primers anys, al nen se l’educa més per «tenir» que per «ésser». El que interessa és que es capaciti perquè el dia de demà «tingui» una posició, uns ingressos, un nom, una seguretat. Així, gairebé inconscientment, preparem les noves generacions per a la competència i la rivalitat.
Vivim en un model de societat que fàcilment empobreix les persones. La demanda d’afecte, de tendresa i d’amistat que batega en tot ésser humà és atesa amb objectes. La comunicació queda substituïda per la possessió de coses.
Les persones s’acostumen a valorar-se pel que tenen. I així corren el risc d’anar-se incapacitant per a l’amor, la tendresa, el servei generós, l’ajuda solidària, el sentit gratuït de la vida. Aquesta societat no ajuda a créixer en amistat, en solidaritat i en preocupació pels drets dels altres.
Per això adquireix especial relleu als nostres dies la invitació de Jesús a valorar la persona des de la seva capacitat de servei i de solidaritat. La grandesa d’una vida es mesura en darrer terme no pels coneixements que posseeix, ni pels béns que ha aconseguit acumular, ni per l’èxit que ha pogut assolir, sinó per la capacitat de servir i ajudar els altres a viure de manera més humana.
Quanta gent humil, com la vídua de l’evangeli, aporten més a la humanització de la nostra societat amb la seva vida senzilla de solidaritat i ajuda generosa als necessitats que molts protagonistes de la vida social, política o religiosa, hàbils defensors dels seus interessos, el seu protagonisme i la seva posició.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
