MALA CONSCIÈNCIA
En teoria, els pobres són per a l’Església el que van ser per a Jesús: els preferits, els primers que han d’atreure la nostra atenció i interès. Però és només en teoria, ja que de fet no és així. I no és qüestió d’idees, sinó de sensibilitat davant el sofriment dels febles. En teoria, tot cristià dirà que està de part dels pobres. La qüestió és saber quin lloc ocupen realment en la vida de l’Església i dels cristians.
És veritat -i cal dir-ho en veu alta- que en l’Església hi ha moltes, moltíssimes persones, grups, organismes, congregacions, missioners, voluntaris laics, que no només es preocupen dels pobres, sinó que, impulsats pel mateix esperit de Jesús, dediquen tota la seva vida i fins i tot l’arrisquen per defensar la dignitat i els drets dels més desvalguts, però ¿quina és la nostra actitud generalitzada en les comunitats cristianes dels països rics?
Mentre només es tracta d’aportar alguna ajuda o de donar un donatiu no hi ha cap problema especial. Les almoines ens tranquil·litzen per continuar vivint amb bona consciència. Els pobres comencen a inquietar-nos quan ens obliguen a plantejar-nos quin nivell de vida ens podem permetre, sabent que cada dia moren de fam al món no menys de setanta mil persones.
En general, entre nosaltres no són tan visibles la fam i la misèria. El més patent és la vida injustament marginada i poc digna dels pobres. A la pràctica, els pobres de la nostra societat no disposen dels drets que tenim els altres; no mereixen el respecte que mereix tota persona normal; no representen res important per a gairebé ningú. Trobar-se amb ells ens neguiteja. Els pobres desemmascaren els nostres grans discursos sobre el progrés i posen al descobert la mesquinesa de la nostra caritat. No ens deixen viure amb bona consciència.
L’episodi evangèlic en què Jesús lloa la viuda pobra ens deixa avergonyits als que vivim satisfets en el nostre benestar. Nosaltres potser donem una mica del que ens sobra, però aquesta dona que «passa necessitat» sap donar «tot el que té per a viure». Quantes vegades són els pobres els que millor ens ensenyen a viure de manera digna i amb cor gran i generós.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
