CONTRAST
El contrast entre les dues escenes és total. A la primera, Jesús posa la gent en guàrdia davant els escribes del temple. La seva religió és falsa: la utilitzen per buscar la seva pròpia glòria i explotar els més dèbils. No cal admirar ni seguir el seu exemple. A la segona, Jesús observa el gest d’una pobra vídua i crida els seus deixebles. D’aquesta dona poden aprendre alguna cosa que mai els ensenyaran els escribes: una fe total en Déu i una generositat sense límits.
La crítica de Jesús als escribes és dura. En comptes d’orientar el poble cap a Déu cercant la seva glòria, atreuen l’atenció de la gent cap a si mateixos buscant el seu propi honor. Els agrada «passejar-se amb llargues vestidures» cercant salutacions i reverències de la gent. En la litúrgia de les sinagogues i en els banquets busquen «els seients d’honor» i «els primers llocs».
Però hi ha una cosa que, sens dubte, li fa mal a Jesús més que aquest comportament fatu i pueril de ser contemplats, saludats i reverenciats. Mentre aparenten una pietat profunda en les seves «llargues pregàries» en públic, s’aprofiten del seu prestigi religiós per viure a costa de les vídues, els éssers més febles i indefensos d’Israel segons la tradició bíblica.
Precisament, una d’aquestes vídues posarà en evidència la religió corrupta d’aquests dirigents religiosos. El seu gest ha passat desapercebut a tothom, però no a Jesús. La pobra dona només ha tirat a l’arca de les ofrenes dues petites monedes, però Jesús crida de seguida els seus deixebles doncs difícilment trobaran en l’ambient del temple un cor més religiós i més solidari amb els necessitats.
Aquesta vídua no va buscant honors ni cap prestigi; actua de manera callada i humil. No pensa explotar ningú; al contrari, dóna tot el que té perquè altres ho poden necessitar. Segons Jesús, ha donat més que ningú, ja que no dóna el que li sobra, sinó «tot el que té per viure».
No ens equivoquem. Aquestes persones senzilles, però de cor gran i generós, que saben estimar sense reserves, són el millor que tenim a l’Església. Elles són les que fan el món més humà, les que creuen de veritat en Déu, les que mantenen viu l’Esperit de Jesús enmig d’altres actituds religioses falses i interessades. D’aquestes persones hem d’aprendre a seguir Jesús. Són les que més se li assemblen.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
