A DÉU NO SE LI MOREN ELS SEUS FILLS
Jesús ha estat sempre molt sobri en parlar de la vida nova després de la resurrecció. No obstant això, quan un grup d’aristòcrates saduceus tracta de ridiculitzar la fe en la resurrecció dels morts, Jesús reacciona elevant la qüestió al seu veritable nivell i fent dues afirmacions bàsiques.
Primer de tot, Jesús rebutja la idea pueril dels saduceus que imaginen la vida dels ressuscitats com a prolongació d’aquesta vida que ara coneixem. És un error representar-nos la vida ressuscitada per Déu a partir de les nostres experiències actuals.
Hi ha una diferència radical entre la nostra vida terrestre i aquesta vida plena, sustentada directament per l’amor de Déu després de la mort. Aquesta Vida és absolutament «nova». Per això, la podem esperar però mai descriure o explicar.
Les primeres generacions cristianes van mantenir aquesta actitud humil i honesta davant el misteri de la «vida eterna». Pau diu als creients de Corint que es tracta d’alguna cosa que «cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen».
Aquestes paraules ens serveixen d’advertència sana i d’orientació joiosa. D’una banda, el cel és una «novetat» que està més enllà de qualsevol experiència terrestre, però, de l’altra, és una vida «preparada» per Déu pel compliment ple de les nostres aspiracions més profundes. Allò que és propi de la fe no és satisfer ingènuament la curiositat, sinó alimentar el desig, l’expectació i l’esperança confiada en Déu.
Això és, precisament, el que busca Jesús apel·lant amb tota senzillesa a un fet acceptat pels saduceus: a Déu se l’anomena en la tradició bíblica «Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob». Tot i que aquests patriarques han mort, Déu segueix sent el seu Déu, el seu protector, el seu amic. La mort no ha pogut destruir l’amor i la fidelitat de Déu cap a ells.
Jesús treu la seva pròpia conclusió fent una afirmació decisiva per a la nostra fe: «Déu no és Déu de morts, sinó de vius; perquè gràcies a ell tots viuen». Déu és font inesgotable de vida. La mort no va deixant Déu sense els seus fills i filles estimats. Quan nosaltres els plorem perquè els hem perdut en aquesta terra, Déu els contempla plens de vida perquè els ha acollit en el seu amor de Pare.
Segons Jesús, la unió de Déu amb els seus fills no pot ser destruïda per la mort. El seu amor és més fort que la nostra extinció biològica. Per això, amb fe humil ens atrevim a invocar: «Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany» (Salm 25,2).
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
