CONVICCIONS CRISTIANES
A poc a poc anaven morint els deixebles que havien conegut Jesús. Els que quedaven, creien en ell sense haver-lo vist. Celebraven la seva presència invisible a les eucaristies, però quan veurien el seu rostre ple de vida? Quan es compliria el seu desig de trobar-se amb ell per sempre?
Seguien recordant amb amor i amb fe les paraules de Jesús. Eren el seu aliment en aquells temps difícils de persecució. Però, quan podrien comprovar la veritat que portaven a dins? No se n’anirien oblidant poc a poc? Passaven els anys i no arribava el Dia Final tan esperat, què podien pensar?
El discurs apocalíptic que trobem a Marc vol oferir algunes conviccions que han d’alimentar la seva esperança. No ho hem d’entendre en sentit literal, sinó tractant de descobrir la fe continguda en aquestes imatges i símbols que avui ens resulten tan estranys.
Primera convicció: La història apassionant de la Humanitat arribarà un dia a la seva fi
El «sol» que assenyala la successió dels anys s’apagarà. La «lluna» que marca el ritme dels mesos ja no brillarà. No hi haurà dies i nits, no hi haurà temps. A més, «les estrelles aniran caient del cel», la distància entre el cel i la terra s’esborrarà, ja no hi haurà espai. Aquesta vida no és per sempre. Un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps. Viurem en el Misteri de Déu.
Segona convicció: Jesús tornarà i els seus seguidors podran veure per fi el seu rostre desitjat: «veuran el Fill de l’Home»
El sol, la lluna i els astres s’apagaran, però el món no es quedarà sense llum. Serà Jesús qui l’il·luminarà per sempre posant veritat, justícia i pau en la història humana tan esclava avui d’abusos, d’injustícies i de mentides.
Tercera convicció: Jesús portarà la salvació de Déu
Arriba amb el poder gran i salvador del Pare. No es presenta amb aspecte amenaçador. L’evangelista evita parlar aquí de judicis i condemnes. Jesús ve a «reunir els seus elegits», els que esperen amb fe la seva salvació.
Quarta convicció: Les paraules de Jesús «no passaran»
No perdran la seva força salvadora. Han de seguir alimentant l’esperança dels seus seguidors i l’alè dels pobres. No caminem cap al no res i el buit. Ens espera l’abraçada amb Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
