SENSE PERDRE LA PACIÈNCIA
Lluc recull les paraules de Jesús sobre les persecucions i la tribulació futures subratllant de manera especial la necessitat d’enfrontar-se a la crisi amb paciència. El terme emprat per l’evangelista vol dir enteresa, resistència, perseverança, capacitat de mantenir-se ferm davant les dificultats, paciència activa.
Amb prou feines es parla de la paciència en els nostres dies, i no obstant això poques vegades haurà estat tan necessària com en aquests moments de greu crisi generalitzada, incertesa i frustració.
Són molts els qui viuen avui a la intempèrie i, no podent trobar recer en res que els ofereixi sentit, seguretat i esperança, cauen en el desànim, la crispació o la depressió.
La paciència de la que es parla a l’evangeli no és una virtut pròpia d’homes forts i valents. És més aviat l’actitud serena de qui creu en un Déu pacient i fort que encoratja i condueix la història, de vegades tan incomprensible per a nosaltres, amb tendresa i amor compassiu.
La persona animada per aquesta paciència no es deixa pertorbar per les tribulacions i crisis dels temps. Manté l’ànim serè i confiat. El seu secret és la paciència fidel de Déu, que, malgrat tanta injustícia absurda i tanta contradicció, continua la seva obra fins a complir les seves promeses.
A l’impacient, l’espera se li fa llarga. Per això es crispa i es torna intolerant. Encara que sembla ferm i fort, en realitat és feble i sense arrels. S’agita molt, però construeix poc; critica constantment, però sembra poc; condemna, però no allibera. L’impacient pot acabar en el desànim, el cansament o la resignació amarga. Ja no espera res. No infon esperança mai.
La persona pacient, per contra, no s’irrita ni es deixa deprimir per la tristesa. Contempla la vida amb respecte i fins i tot amb simpatia. Deixa ser als altres, no anticipa el judici de Déu, no pretén imposar la seva pròpia justícia.
No per això cau en l’apatia, l’escepticisme o el desistiment. La persona pacient lluita i combat dia rere dia, precisament perquè viu animada per l’esperança. «Si lluitem i treballem, és perquè tenim posada l’esperança en el Déu viu» (1 Timoteu 4,10).
La paciència del creient s’arrela en el Déu «amic de la vida». Tot i les injustícies que trobem en el nostre camí i dels cops que dóna la vida, tot i tant patiment absurd o inútil, Déu continua la seva obra. En ell posem els creients la nostra esperança.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat