LI POSARÀS EL NOM DE JESÚS
Entre els hebreus no se li posava al nounat un nom qualsevol, de manera arbitrària, ja que el «nom», com en gairebé totes les cultures antigues, indica l’ésser de la persona, la seva veritable identitat, allò que se n’espera.
Per això l’evangelista Mateu té tant d’interès a explicar des del començament als seus lectors el significat profund del nom de qui serà el protagonista del seu relat. El «nom» d’aquell nen que encara no ha nascut és «Jesús», que significa «Déu salva». Es dirà així perquè «ell salvarà dels pecats el seu poble».
L’any 70, Vespasià, designat com a nou emperador mentre estava sufocant la rebel·lió jueva, marxa cap a Roma, on és rebut i aclamat amb dos noms: «Salvador» i «Benefactor». L’evangelista Mateu vol deixar les coses clares. El «salvador» que el món necessita no és Vespasià, sinó Jesús.
La salvació no ens arribarà de cap emperador ni de cap victòria d’un poble sobre un altre. La humanitat necessita ser salvada del mal, de les injustícies i de la violència; necessita ser perdonada i reorientada cap a una vida més digna de l’ésser humà. Aquesta és la salvació que se’ns ofereix en Jesús.
Mateu li assigna a més un altre nom: «Emmanuel». Sap que ningú no ha estat anomenat així al llarg de la història. És un nom sorprenent, absolutament nou, que vol dir «Déu amb nosaltres». Un nom que li atribuïm a Jesús els qui creiem que, en ell i des d’ell, Déu ens acompanya, ens beneeix i ens salva.
Les primeres generacions cristianes portaven el nom de Jesús gravat al seu cor. El repetien una vegada i una altra. Es batejaven en nom seu, es reunien a pregar en nom seu. Per a Mateu, el nom de Jesús és una síntesi de la seva fe. Per a Pau, no hi ha res de més gran. Segons un dels primers himnes cristians, «en el nom de Jesús tothom s’agenolli» (Filipencs 2,10).
Després de vint segles, els cristians hem d´aprendre a pronunciar el nom de Jesús de manera nova: amb afecte i amb amor, amb fe renovada i en actitud de conversió. Amb el seu nom als nostres llavis i al nostre cor podem viure i morir amb esperança.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
