LA NECESSITAT D’UN GUIA
Per als primers creients, Jesús no és només un pastor, sinó el veritable i autèntic pastor. L’únic líder capaç d’orientar i donar veritable vida a l’ésser humà. Aquesta fe en Jesús com a veritable pastor i guia adquireix una actualitat nova en una societat massificada com la nostra, on les persones corren el risc de perdre la seva pròpia identitat i quedar atordides davant tantes veus i reclams.
La publicitat i els mitjans de comunicació social imposen a l’individu no només la roba que ha de vestir, la beguda que ha de prendre o la cançó que ha d’escoltar. Se’ns imposen també els hàbits, els costums, les idees, els valors, l’estil de vida i la conducta que hem d’adoptar.
Els resultats són palpables. Són moltes les víctimes d’aquesta «societat-aranya». Persones que viuen «segons la moda». Gent que ja no actuen per pròpia iniciativa. Homes i dones que busquen la seva petita felicitat, esforçant-se per tenir aquells objectes, idees i conductes que se’ls dicta des de fora.
Exposats a tantes crides i reclams, correm el risc de no escoltar ja la veu de la pròpia interioritat. És trist veure les persones esforçant-se per viure un estil de vida «imposat» des de fora, que simbolitza per a ells el benestar i la veritable felicitat.
Els cristians creiem que només Jesús pot ser guia definitiu de l’ésser humà. Només des d’ell podem aprendre a viure. Precisament, el cristià és aquell que, des de Jesús, va descobrint dia a dia quina és la manera més humana de viure.
Seguir Jesús com a bon pastor és interioritzar les actituds fonamentals que ell va viure, i esforçar-se per viure-les avui des de la nostra pròpia originalitat, continuant la tasca de construir el Regne de Déu que ell va començar.
Però mentre la meditació sigui substituïda per la televisió, el silenci interior pel soroll i el seguiment de la pròpia consciència per la submissió cega a la moda, serà difícil que escoltem la veu del Bon Pastor, que ens pot ajudar a viure enmig d’aquesta «societat de consum» que consumeix els seus consumidors.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
