ULLS NOUS
El relat del cec de Siloè està estructurat des de la clau d’un fort contrast. Els fariseus creuen saber-ho tot. No dubten de res. Imposen la seva veritat. Arriben fins i tot a expulsar de la sinagoga el pobre cec: «De Moisès, sabem que Déu li va parlar». «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu». «Sabem que aquest home és un pecador».
Per contra, el captaire guarit per Jesús no sap res. Només explica la seva experiència a qui el vulgui escoltar: «Sé una cosa: jo era cec i ara hi veig». «M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig». El relat conclou amb aquesta advertència final de Jesús: «Jo he vingut perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs».
A Jesús li fa por una religió defensada per escribes segurs i arrogants, que manegen autoritàriament la Paraula de Déu per imposar-la, utilitzar-la com a arma o fins i tot excomunicar els qui senten de manera diferent. Tem els doctors de la llei, més preocupats per «guardar el dissabte» que per «guarir» captaires malalts. Li sembla una tragèdia una religió amb «guies cecs» i ho diu obertament: «Si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot».
Teòlegs, predicadors, catequistes i educadors, que pretenem «guiar» els altres sense potser haver-nos deixat il·luminar nosaltres mateixos per Jesús, no hem d’escoltar la seva interpel·lació? ¿Continuarem repetint incansablement les nostres doctrines sense viure una experiència personal de trobada amb Jesús que ens obri els ulls i el cor?
La nostra Església no necessita avui predicadors que omplin les esglésies de paraules, sinó testimonis que encomanin, encara que sigui de manera humil, la seva petita experiència de l’evangeli. No necessitem fanàtics que defensin «veritats» de manera autoritària i amb llenguatge buit, teixit de tòpics i de frases fetes. Necessitem creients de veritat, atents a la vida i sensibles als problemes de la gent, cercadors de Déu capaços d’escoltar i d’acompanyar amb respecte tants homes i dones que pateixen, cerquen i no encerten a viure de manera més humana ni més creient.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
