MIRAR EL CRUCIFICAT
L’evangelista Joan ens parla d’una trobada estranya de Jesús amb un important fariseu, anomenat Nicodem. Segons el relat, és Nicodem qui pren la iniciativa i va a trobar Jesús «de nit». Intueix que Jesús és «un home vingut de Déu», però es mou entre tenebres. Jesús l’anirà conduint cap a la llum.
Nicodem representa en el relat tot aquell qui cerca sincerament trobar-se amb Jesús. Per això, en cert moment, Nicodem desapareix d’escena i Jesús prossegueix el discurs per acabar amb una invitació general a no viure en tenebres, sinó a buscar la llum.
Segons Jesús, la llum que ho pot il·luminar tot és el Crucificat. L’afirmació és agosarada: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna». Podem veure i sentir l’amor de Déu en aquest home torturat a la creu?
Acostumats des de nens a veure la creu per tot arreu, no hem après a mirar el rostre del Crucificat amb fe i amb amor. La nostra mirada distreta no és capaç de descobrir en aquesta cara la llum que podria il·luminar la nostra vida en els moments més durs i difícils. Tot i això, Jesús ens està enviant des de la creu senyals de vida i d’amor.
En aquests braços estesos, que ja no poden abraçar els nens, i en aquestes mans clavades, que no poden acariciar els leprosos ni beneir els malalts, hi ha Déu amb els seus braços oberts per acollir, abraçar i sostenir les nostres pobres vides, trencades per tants patiments.
Des d’aquest rostre apagat per la mort, des d’aquells ulls que ja no poden mirar amb tendresa pecadors i prostitutes, des d’aquella boca que no pot cridar la seva indignació per les víctimes de tants abusos i injustícies, Déu ens està revelant el seu «amor boig» per la humanitat.
«Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell». Podem acollir aquest Déu i el podem rebutjar. Ningú no ens hi obliga. Som nosaltres els que hem de decidir. Però «la Llum ja ha vingut al món». Per què tantes vegades rebutgem la llum que ens ve del Crucificat?
Ell podria posar llum a la vida més desgraciada i fracassada, però «els qui obren el mal… no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres». Quan vivim de manera poc digna, evitem la llum, perquè ens sentim malament davant Déu. No volem mirar el Crucificat. Per contra, «els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum». No fugen a la foscor. No tenen res a amagar. Cerquen amb la mirada el Crucificat. Ell els fa viure en la llum.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
