COM JESÚS EXPERIMENTA DÉU
Jesús no volia que la gent de Galilea sentissin Déu com un rei, un senyor o un jutge. Ell l’experimentava com un pare increïblement bo. A la paràbola del «pare bo» els va fer veure com ell imaginava Déu.
Déu és com un pare que no pensa en la pròpia herència. Respecta les decisions dels seus fills. No s’ofèn quan un d’ells el dóna per «mort» i li demana la seva part de l’herència.
Veu amb tristesa que se’n va de casa, però mai no l’oblida. Aquell fill sempre podrà tornar a casa sense cap temor. Quan un dia el veu venir afamat i humiliat, el pare «es commou», perd el control i corre a trobar el seu fill.
S’oblida de la seva dignitat de «senyor» de la família, i l’abraça i el besa efusivament com una mare. Interromp la seva confessió per estalviar-li més humiliacions. Ja ha patit prou. No necessita explicacions per acollir-lo com a fill. No li imposa cap càstig. No li exigeix cap ritual de purificació. No sembla sentir ni tan sols la necessitat de manifestar-li el seu perdó. No cal. Mai no ha deixat d’estimar-lo. Sempre ha buscat el millor per a ell.
Ell mateix es preocupa que el seu fill se senti bé un altre cop. Li regala l´anell de la casa i el millor vestit. Ofereix una festa a tot el poble. Hi haurà banquet, música i ball. El fill ha de conèixer amb el pare la festa bona de la vida, no la diversió falsa que cercava entre prostitutes paganes.
Així sentia Jesús Déu i així ho repetiria també avui als qui en viuen lluny i comencen a veure’s com «perduts» enmig de la vida. Qualsevol teologia, predicació o catequesi que oblida aquesta paràbola central de Jesús i impedeix experimentar Déu com un Pare respectuós i bo, que acull els seus fills i filles perduts oferint-los el seu perdó gratuït i incondicional, no prové de Jesús ni transmet la seva Bona Notícia de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
