ESCOLTAR LA SEVA VEU I SEGUIR ELS SEUS PASSOS
L’escena és tensa i conflictiva. Jesús està passejant dins el recinte del temple. Tot d’una, un grup de jueus l’envolta assetjant-lo amb aire amenaçador. Jesús no s’intimida, sinó que els retreu obertament la seva manca de fe: «Vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles». L’evangelista diu que, en acabar de parlar, els jueus van agafar pedres per apedregar-lo.
Per provar que no són ovelles seves, Jesús s’atreveix a explicar-los què significa ser dels seus. Només subratlla dos trets, els més essencials i imprescindibles: «Les meves ovelles escolten la meva veu… i em segueixen». Després de vint segles, els cristians necessitem recordar de nou que l’essencial per a ser l’Església de Jesús és escoltar la seva veu i seguir els seus passos.
El primer és despertar la capacitat d’escoltar Jesús. Desenvolupar molt més en les nostres comunitats aquesta sensibilitat, que és viva en molts cristians senzills que saben captar la Paraula que ve de Jesús en tota la seva frescor i sintonitzar amb la seva Bona Notícia de Déu. Joan XXIII va dir en una ocasió que «l’Església és com una vella font de poble de l’aixeta de la qual ha de brollar sempre aigua fresca». En aquesta Església vella de vint segles hem de fer-hi brollar l’aigua fresca de Jesús.
Si no volem que la nostra fe es vagi diluint progressivament en formes decadents de religiositat superficial, enmig d’una societat que envaeix les nostres consciències amb missatges, consignes, imatges, comunicats i reclams de tota mena, hem d’aprendre a posar al centre de les nostres comunitats la Paraula viva, concreta i inconfusible de Jesús, el nostre únic Senyor.
Però no n’hi ha prou d’escoltar la seva veu. Cal seguir Jesús. Ha arribat el moment de decidir entre acontentar-se amb una «religió burgesa» que tranquil·litza les consciències però ofega la nostra alegria, o aprendre a viure la fe cristiana com una aventura apassionant de seguir Jesús.
L’aventura consisteix a creure el que ell va creure, donar importància al que ell li’n va donar, defensar la causa de l’ésser humà com ell la va defensar, acostar-nos als indefensos i desvalguts com ell s’hi va acostar, ser lliures per fer el bé com ell, confiar en el Pare com ell hi va confiar i enfrontar-nos a la vida i a la mort amb l’esperança amb què ell s’hi va enfrontar.
Si els qui viuen perduts, sols o desorientats, poden trobar a la comunitat cristiana un lloc on s’aprèn a viure junts de manera més digna, més solidària i alliberada seguint Jesús, l’Església estarà oferint a la societat un dels seus millors serveis.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
