ATRETS PEL CRUCIFICAT
Un grup de «grecs», probablement pagans, s’apropa als deixebles amb una petició admirable: «Voldríem veure Jesús». Quan l’hi comuniquen, Jesús respon amb un discurs vibrant en el que resumeix el sentit profund de la seva vida. Ha arribat l’hora. Tots, jueus i grecs, podran copsar molt aviat el misteri que enclou la seva vida i la seva mort: «Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi».
Quan Jesús sigui alçat en una creu i aparegui crucificat sobre el Gòlgota, tots podran conèixer l’amor insondable de Déu, s’adonaran que Déu és amor i només amor per a tot ésser humà. Se sentiran atrets pel Crucificat. En ell descobriran la manifestació suprema del Misteri de Déu.
Per a això es necessita, per descomptat, una mica més que haver sentit parlar de la doctrina de la redempció. Més que assistir a algun acte religiós de la Setmana Santa. Hem de centrar la nostra mirada interior en Jesús i deixar-nos commoure, en descobrir en aquesta crucifixió el gest final d’una vida lliurada dia a dia per un món més humà per a tothom. Un món que trobi la seva salvació en Déu.
Però, probablement Jesús comencem a conèixer-lo de veritat quan, atrets per la seva entrega total al Pare i la seva passió per una vida més feliç per tots els seus fills, escoltem encara que sigui dèbilment la seva crida: «Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic».
Tot arrenca d’un desig de «servir» Jesús, de col•laborar en la seva tasca, de viure només per al seu projecte, de seguir els seus passos per manifestar, de múltiples maneres i amb gestos gairebé sempre pobres, com ens estima Déu a tots. Llavors començarem a convertir-nos en els seus seguidors.
Això vol dir compartir la seva vida i el seu destí: «s’estarà on jo m’estic». Això és ser cristià: estar on s’estava Jesús, ocupar-se del que s’ocupava ell, tenir les fites que ell tenia, estar a la creu com va ser-hi ell, estar un dia a la dreta del Pare com hi és ell.
Com seria una Església «atreta» pel Crucificat, impulsada pel desig de «servir-lo» només a ell i ocupada en les coses què s’ocupava ell? Com seria una Església que atragués la gent cap a Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
