TOTS NECESSITEM PERDÓ
Segons el seu costum, Jesús ha passat la nit tot sol amb el seu Pare estimat a la Muntanya de les Oliveres. Comença el nou dia, ple de l’Esperit de Déu que l’envia a «proclamar als captius la llibertat… i a posar en llibertat els oprimits». Aviat es veurà envoltat per una gentada que acudeix a l’esplanada del temple per escoltar-lo.
Tot d’una, un grup d’escribes i fariseus irromp portant-li «una dona que havia estat sorpresa en adulteri». No els preocupa el destí terrible de la dona. Ningú l’interroga de res. Està ja condemnada. Els acusadors ho deixen molt clar: «Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?».
La situació és dramàtica: els fariseus estan tensos, la dona angoixada, la gent expectant. Jesús guarda un silenci sorprenent. Té davant seu aquella dona humiliada, condemnada per tothom. Aviat serà executada. És aquesta l’última paraula de Déu sobre aquesta filla seva?
Jesús, que estava assegut, es va ajupir i començà a escriure alguns traços a terra. Segurament busca llum. Els acusadors li demanen una resposta en nom de la llei. Ell els respondrà des de la seva experiència de la misericòrdia de Déu: aquella dona i els seus acusadors, tots ells, estan necessitats del perdó de Déu.
Els acusadors només estan pensant en el pecat de la dona i en la condemna de la llei. Jesús canviarà la perspectiva. Posarà els acusadors davant el seu propi pecat. Davant Déu, tots han de reconèixer-se pecadors. Tots necessitem el seu perdó.
Com que continuen insistint cada vegada més, Jesús es va posar dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra». Qui sou vosaltres per condemnar a mort aquesta dona, oblidant els vostres propis pecats i la vostra necessitat del perdó i de la misericòrdia de Déu?
Els acusadors es van retirant un darrere l’altre. Jesús apunta cap a una convivència on la pena de mort no pot ser l’última paraula sobre un ésser humà. Més endavant, Jesús dirà solemnement: «Jo no he vingut per jutjar el món sinó per salvar-lo».
El diàleg de Jesús amb la dona projecta nova llum sobre la seva actuació. Els acusadors s’han retirat, però la dona no s’ha mogut. Sembla que necessita escoltar una última paraula de Jesús. No se sent encara alliberada. Jesús li diu: «Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més».
Li ofereix el seu perdó, i al mateix temps, la convida a no pecar més. El perdó de Déu no anul·la la responsabilitat, sinó que exigeix conversió. Jesús sap que «Déu no vol la mort del pecador sinó que es converteixi i que visqui».
José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire
