ALLEUJAR EL PATIMENT
La malaltia és una de les experiències més dures de l’ésser humà. No només pateix el malalt que sent la seva vida amenaçada i pateix sense saber per què, per a què i fins quan. Pateix també la seva família, els éssers estimats i els que l’atenen.
De poc serveixen les paraules i explicacions. Què fer quan la ciència no pot aturar l’inevitable? Com afrontar de manera humana el deteriorament? Com estar al costat del familiar o l’amic greument malalt?
El primer és acostar-s’hi. A qui pateix no se’l pot ajudar des de lluny. Cal estar a prop. Sense presses, amb discreció i respecte total. Ajudar-lo a lluitar contra el dolor. Donar-li forces perquè col·labori amb els qui procuren curar-lo.
Això exigeix acompanyar-lo en les diverses etapes de la malaltia i en els diferents estats d’ànim. Oferir-li el que necessita en cada moment. No incomodar-se davant la seva irritabilitat. Tenir paciència. Romandre al seu costat.
És important escoltar-lo. Que el malalt pugui explicar i compartir el que porta dins: les esperances frustrades, les seves queixes i pors, la seva angoixa davant el futur. És un respir per al malalt poder desfogar-se amb algú de confiança. No sempre és fàcil escoltar. Requereix posar-se al lloc de qui pateix, i estar atents al que ens diu amb les seves paraules i, sobretot, amb els seus silencis, gestos i mirades.
La veritable escolta exigeix acollir i comprendre les reaccions del malalt. La incomprensió fereix profundament a qui està patint i es queixa. De res serveixen consells, raons o explicacions doctes. Només la comprensió de qui acompanya amb afecte i respecte pot alleujar.
La persona pot adoptar davant la malaltia actituds sanes i positives, o pot deixar-se destruir per sentiments estèrils i negatius. Moltes vegades necessitarà ajuda per confiar i col·laborar amb els que l’atenen, per no tancar-sol en el seu dolor, per tenir paciència amb si mateix o per ser agraït.
El malalt pot necessitar també reconciliar-se amb si mateix, guarir ferides del passat, donar un sentit més profund al seu patiment, purificar la seva relació amb Déu. El creient pot llavors ajudar a pregar, a viure amb pau interior, a creure en el seu perdó i a confiar en el seu amor salvador.
L’evangelista Marc ens diu que la gent portava els seus malalts i posseïts a Jesús. Ell sabia acollir amb afecte, despertar la seva confiança en Déu, perdonar el seu pecat, alleujar el seu dolor i guarir la seva malaltia. La seva actuació davant el sofriment humà sempre serà per als cristians l’exemple a seguir en el tracte amb els malalts.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
