PRENDRE SERIOSAMENT ELS POBRES
Acostumats a escoltar les «benaurances» tal com apareixen a l’evangeli de Mateu, se’ns fa dur als cristians dels països rics llegir el text que ens ofereix Lluc. Pel que sembla, aquest evangelista –i no pocs dels seus lectors– pertanyia a una classe acomodada. Tot i això, lluny de suavitzar el missatge de Jesús, Lluc el presenta de manera més provocativa.
Al costat de les «benaurances» als pobres, l’evangelista recorda les «malaurances» als rics: «Feliços els pobres… els qui ara passeu fam… els qui ara ploreu». Però, «ai de vosaltres, els rics… els qui ara aneu tips… els qui ara rieu». L’Evangeli no pot ser escoltat de la mateixa manera per tothom. Mentre per als pobres és una Bona Notícia que els convida a l’esperança, per als rics és una amenaça que els crida a la conversió. Com escoltar aquest missatge a les nostres comunitats cristianes?
Primer de tot, Jesús ens posa a tots davant la realitat més sagnant que hi ha al món, la que més el fa patir, la que més arriba al cor de Déu, la que està més present davant els seus ulls. Una realitat que, des dels països rics, intentem ignorar, encobrint de mil maneres la injustícia més cruel, de la qual en bona part en som còmplices nosaltres.
Volem continuar alimentant l’autoengany o obrir els ulls a la realitat dels pobres? De veritat en tenim voluntat? Prendrem alguna vegada seriosament aquesta immensa majoria dels que viuen desnodrits i sense dignitat, els que no tenen veu ni poder, els que no compten per a la nostra marxa cap al benestar?
Els cristians encara no hem descobert la importància que poden tenir els pobres en la història del cristianisme. Ells ens donen més llum que ningú per veure’ns en la nostra pròpia veritat, sacsegen la nostra consciència i ens conviden a la conversió. Ens poden ajudar a configurar l’Església del futur de manera més evangèlica. Ens poden fer més humans: més capaços d´austeritat, de solidaritat i de generositat.
L’abisme que separa rics i pobres continua creixent de manera imparable. En el futur serà cada cop més difícil presentar-nos davant el món com a Església de Jesús ignorant els més febles i indefensos de la Terra. O prenem seriosament els pobres o ens oblidem de l’Evangeli. Als països rics ens resultarà cada cop més difícil d’escoltar l’advertiment de Jesús: «No podeu servir Déu i el diner». Se’ns farà insuportable.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
