A L’ESTIL DE JESÚS
Jesús s’està acomiadant dels seus deixebles. Els ha volgut apassionadament. Els ha estimat amb el mateix amor amb que l’ha estimat el Pare. Ara els ha de deixar. Coneix el seu egoisme. No saben estimar-se. Els veu discutint entre ells per obtenir els primers llocs. Què serà d’ells?
Les paraules de Jesús adquireixen un to solemne. Han de quedar ben gravades en tots: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». Jesús no vol que el seu estil d’estimar es perdi entre els seus. Si un dia l’obliden, ningú els podrà reconèixer com a deixebles seus.
De Jesús va quedar-ne un record inesborrable. Les primeres generacions resumien així la seva vida: «Va passar per tot arreu fent el bé». Era bo trobar-se amb ell. Cercava sempre el bé de les persones. Ajudava a viure. La seva vida va ser una Bona Notícia. Es podia descobrir en ell la proximitat benefactora de Déu.
Jesús té un estil d’estimar inconfusible. És molt sensible al patiment de la gent. No pot passar de llarg davant de qui està patint. En entrar un dia en el petit llogaret de Naïm es troba amb un enterrament: una vídua va a enterrar el seu fill únic. A Jesús li surt de dins el seu amor cap aquella desconeguda: «No ploris». Qui estima com Jesús viu alleujant el sofriment i eixugant llàgrimes.
Els evangelis recorden en diverses ocasions com Jesús copsava amb la seva mirada el patiment de la gent. Els mirava i es commovia: els veia patint o abatuts, com ovelles sense pastor. Ràpidament es posava a guarir els més malalts o alimentar-los amb les seves paraules. Qui estima com Jesús aprèn a mirar el rostre de les persones amb compassió.
És admirable la disponibilitat de Jesús per fer el bé. No pensa en si mateix. Està atent a qualsevol crida, disposat sempre a fer el que pugui. A un captaire cec que li demana compassió mentre fa camí l’acull amb aquestes paraules: «¿Què vols que faci per tu?». Amb aquesta actitud va per la vida qui estima com Jesús.
Jesús sap estar al costat dels més desvalguts. No cal que l’hi demanin. Fa el que pot per guarir les seves dolències, alliberar les seves consciències o encomanar la seva confiança en Déu. Però no pot resoldre tots els problemes d’aquella gent.
Llavors es dedica a fer gestos de bondat: abraça els nens del carrer: no vol que ningú se senti orfe; beneeix els malalts: no vol que se sentin oblidats per Déu; acaricia la pell dels leprosos: no vol que es vegin exclosos. Així són els gestos de qui estima com Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat