NO DESVIAR-SE DE L’AMOR
L’evangelista Joan posa en boca de Jesús un llarg discurs de comiat en què es recullen, amb una intensitat especial, alguns trets fonamentals que han de recordar els seus deixebles al llarg dels temps per ser fidels a la seva persona i al seu projecte. També en els nostres dies.
«Manteniu-vos en el meu amor». És el primer. No es tracta només de viure en una religió, sinó de viure en l’amor amb què ens estima Jesús, l’amor que rep del Pare. Ser cristià no és en primer lloc un assumpte doctrinal, sinó una qüestió d’amor. Al llarg dels segles, els deixebles coneixeran incerteses, conflictes i dificultats de tot ordre. L’important serà sempre no desviar-se de l’amor.
Romandre en l’amor de Jesús no és una cosa teòrica ni buida de contingut. Consisteix en «guardar els seus manaments», que ell mateix resumeix tot seguit en el mandat de l’amor fratern: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». El cristià troba en la seva religió molts manaments. El seu origen, la seva naturalesa i la seva importància són diversos i desiguals. Amb el pas del temps, les normes es multipliquen. Només del manament de l’amor Jesús diu: «Aquest és el meu manament». En qualsevol època i situació, el decisiu per al cristianisme és no sortir de l’amor fratern.
Jesús no presenta aquest manament de l’amor com una llei que ha de regir la nostra vida fent-la més dura i pesada, sinó com una font d’alegria: «Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa». Quan entre nosaltres manca amor veritable, es crea un buit que res ni ningú pot omplir de joia.
Sense amor no és possible fer passos cap a un cristianisme més obert, més cordial, més alegre, més senzill i més amable, on puguem viure com «amics» de Jesús, segons l’expressió evangèlica. No sabrem com generar alegria. Encara sense voler-ho, seguirem cultivant un cristianisme trist, ple de queixes, de ressentiments, de laments i de neguit.
Al nostre cristianisme li falta, amb freqüència, la joia d’allò que es fa i es viu amb amor. Al nostre seguiment de Jesucrist li falta l’entusiasme de la innovació, i li sobra la tristesa d’allò que es repeteix sense la convicció d’estar reproduint el que Jesús volia de nosaltres.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
