NO TOT S’HI VAL
El pluralisme és un fet innegable. Fins i tot es pot afirmar que és un dels trets més característics de la societat moderna. S’ha fraccionat en mil trossos aquell món monolític de fa uns quants anys. Avui conviuen entre nosaltres tota mena de posicionaments, idees o valors.
Aquest pluralisme no és només una dada. És un dels pocs dogmes de la nostra cultura. Avui tot es pot discutir. Tot menys el dret de cadascú a pensar com li sembli i a ser respectat en allò que pensa. Certament, aquest pluralisme ens pot estimular la recerca responsable, el diàleg i la confrontació de postures. Però ens pot portar també a greus retrocessos.
De fet, molts estan caient en un relativisme total. Tot és igual. Com diu el sociòleg francès G. Lipovetsky, «vivim a l’hora dels feelings». Ja no hi ha veritat ni mentida, bellesa ni lletjor. Res no és bo ni dolent. Es viu d’impressions, i cadascú pensa el que vol i fa allò que li ve de gust.
En aquest clima de relativisme s’està arribant a situacions realment decadents. Es defensen les creences més insòlites sense el mínim rigor. Es pretén resoldre amb quatre tòpics les qüestions més vitals de l’ésser humà. Alguna cosa vol dir A. Finkielkraut quan afirma que «la barbàrie s’està apoderant de la cultura».
La pregunta és inevitable. Es pot anomenar «progrés» tot això? És bo per a la persona i per a la humanitat poblar la ment de qualsevol idea o omplir el cor de qualsevol creença, renunciant a una recerca honesta de més veritat, més bondat i més sentit de l’existència?
El cristià està cridat avui a viure la seva fe en actitud de cerca responsable i compartida. No és igual pensar qualsevol cosa de la vida. Hem de continuar cercant la veritat última de l’ésser humà, que és molt lluny de quedar explicada satisfactòriament a partir de teories científiques, sistemes psicològics o visions ideològiques.
El cristià també està cridat a viure sanant aquesta cultura. No és el mateix guanyar diners sense cap escrúpol que exercir honradament un servei públic, ni és igual cridar a favor del terrorisme que defensar els drets de cada persona. No és igual avortar que acollir la vida, ni és igual «fer l’amor» de qualsevol manera que estimar de debò l’altre. No és el mateix ignorar els necessitats o treballar pels seus drets. El primer és dolent i malmet l’ésser humà. La segona cosa està carregada d’esperança i de promesa.
També enmig de l’actual pluralisme continuen ressonant les paraules de Jesús: «Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
