NO A LA GUERRA ENTRE NOSALTRES
Els jueus parlaven amb orgull de la Llei de Moisès. Segons la tradició, Déu mateix l’havia regalat al seu poble. Era el millor que havien rebut d’ell. En aquesta Llei hi ha compresa la voluntat de l’únic Déu veritable. Aquí poden trobar-hi tot el que necessiten per ser fidels a Déu.
També per a Jesús la Llei és important, però ja no ocupa el lloc central. Ell viu i comunica una altra experiència: s’acosta el Regne de Déu; el Pare està buscant obrir-se camí entre nosaltres per fer un món més humà. No n’hi ha prou amb quedar-nos complint la Llei de Moisès. Cal obrir-nos al Pare i col·laborar amb ell per fer la vida més justa i més fraterna.
Per això, segons Jesús, no n’hi ha prou amb complir la llei, que ordena «no mataràs». Cal, a més, arrencar de la nostra vida l’agressivitat, el menyspreu a l’altre, els insults o les venjances. Aquell que no mata compleix la Llei, però, si no s’allibera de la violència, en el seu cor no regna encara aquest Déu que cerca construir amb nosaltres una vida més humana.
Segons alguns observadors, s’està estenent en la societat actual un llenguatge que reflecteix el creixement de l’agressivitat. Cada vegada són més freqüents els insults ofensius, proferits només per humiliar, menysprear i ferir. Paraules nascudes del rebuig, el ressentiment, l’odi o la venjança.
D’altra banda, les converses estan sovint teixides de paraules injustes que reparteixen condemnes i sembren sospites. Paraules dites sense amor i sense respecte que enverinen la convivència i fan mal. Paraules nascudes gairebé sempre de la irritació, la mesquinesa o la baixesa.
No és aquest un fet que es doni només en la convivència social. És també un greu problema a l’interior de l’Església. El papa Francesc pateix en veure divisions, conflictes i enfrontaments de «cristians en guerra contra altres cristians». És un estat de coses tan contrari a l’Evangeli que ha sentit la necessitat d’adreçar-nos una crida urgent: «No a la guerra entre nosaltres».
Així ho ha dit el papa: «Em fa mal comprovar com en algunes comunitats cristianes, i fins i tot entre persones consagrades, consentim diverses formes d’odis, calúmnies, difamacions, venjances, gelosia, desitjos d’imposar les pròpies idees a costa de qualsevol cosa, i fins persecucions que semblen una implacable caça de bruixes. A qui anirem a evangelitzar amb aquests comportaments?». El papa vol treballar per una Església en la qual «tots puguin admirar com us cuideu els uns als altres, com us doneu alè mútuament i com us acompanyeu».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
