AMOR A L’ENEMIC
«Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien». Què podem fer els creients davant d’aquestes paraules de Jesús? Suprimir-les de l’Evangeli? Esborrar-les del fons de la nostra consciència? Deixar-les per a temps millors?
No canvia gaire en les diferents cultures la postura bàsica dels homes davant de l’«enemic», és a dir, davant d’algú de qui només podem esperar algun dany. L’atenès Lísies (segle V aC) expressa la concepció vigent a l’antiga Grècia amb una fórmula que seria ben acollida també avui per molts: «Considero com a norma establerta que hom ha de procurar fer mal als seus enemics i posar-se al servei dels seus amics».
Per això hem de remarcar encara més la importància revolucionària que conté el mandat evangèlic de l’amor a l’enemic, considerat pels exegetes com l’exponent més diàfan del missatge cristià.
Quan Jesús parla de l’amor a l’enemic, no pensa en un sentiment d’afecte i d’estima envers ell, però sí en una actitud humana d’interès positiu pel seu bé.
Jesús pensa que la persona és humana quan l’amor és a la base de tota la seva actuació. I ni tan sols la relació amb els enemics no ha de ser una excepció. Qui és humà fins al final respecta la dignitat de l’enemic, per molt desfigurada que se’ns pugui presentar. No adopta davant seu una postura excloent de maledicció, sinó una actitud de benedicció.
I és precisament aquest amor, que arriba a tothom i cerca realment el bé de tothom sense excepció, l’aportació més humana que pot introduir a la societat qui s’inspira en l’Evangeli de Jesús.
Hi ha situacions en què aquest amor a l’enemic sembla impossible. Estem massa ferits per poder perdonar. Necessitem temps per a recuperar la pau. És el moment de recordar que nosaltres també vivim de la paciència i el perdó de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
