LA MANCA DE VERITAT
La veracitat ha estat sempre una preocupació important a l’educació. Ho hem conegut des que érem infants. Els nostres pares i educadors podien «entendre» totes les nostres entremaliadures, però ens demanaven ser sincers. Ens volien fer veure que «dir la veritat» és molt important.
Tenien raó. La veritat és un dels pilars sobre els quals s’assenta la consciència moral i la convivència. Sense veritat, no és possible viure amb dignitat. Sense veritat, no és possible una convivència justa. L’ésser humà se sent traït en una de les seves exigències més profundes.
Avui es condemna amb força tota mena d’atropellaments i abusos, però no sempre es denuncia amb la mateixa energia la mentida amb què s’intenta emmascarar-los. I, tanmateix, les injustícies sempre s’alimenten a si mateixes amb la mentida. Només falsejant la realitat va ser possible fa uns anys fer una guerra tan injusta com va ser l’agressió a l’Iraq.
Passa moltes vegades. Els grups de poder engeguen múltiples mecanismes per dirigir l’opinió pública i portar la societat cap a una determinada posició. Però sovint ho fan ocultant la veritat i desfigurant les dades, de manera que la gent arriba a viure amb una visió falsejada de la realitat.
Les conseqüències són greus. Quan s’amaga la veritat hi ha el risc que vagin desapareixent els contorns del «bé» i del «mal». Ja no es pot distingir amb claredat el que és «just» del que és «injust». La mentida no deixa veure els abusos. Som com «cecs» que volen guiar altres «cecs».
Davant de tants falsejaments interessats sempre hi ha persones que tenen la mirada neta i veuen la realitat tal com és. Són els que estan atents al patiment dels innocents. Ells posen veritat enmig de tanta mentida. Posen llum enmig de tanta foscor.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
