ATURAR-SE
Els nostres pobles i ciutats ofereixen avui un clima poc propici a qui vulgui buscar una mica de silenci i de pau per trobar-se amb si mateix i amb Déu. No és fàcil alliberar-se del soroll permanent i del setge constant de tot tipus de crides i de missatges. D’altra banda, les preocupacions, els problemes i les presses de cada dia ens porten d’una banda a una altra, gairebé sense permetre’ns de ser amos de nosaltres mateixos.
Ni tan sols a la pròpia llar, envaïda per la televisió i escenari de múltiples tensions, no és fàcil de trobar l’assossec i el recolliment indispensables per trobar-nos amb nosaltres mateixos o per descansar joiosament davant Déu.
Doncs bé, precisament, en aquests moments en què necessitem més que mai llocs de silenci, de recolliment i d’oració, els creients mantenim amb freqüència tancats els nostres temples i esglésies durant bona part del dia.
Se’ns ha oblidat el que és aturar-se, interrompre per uns minuts les nostres presses, alliberar-se per uns moments de les nostres tensions i deixar-se penetrar pel silenci i la calma d’un recinte sagrat. Molts homes i dones se sorprendrien en descobrir que, ben sovint, n’hi ha prou d’aturar-se i estar en silenci un temps, per apaivagar l’esperit i recuperar la lucidesa i la pau.
Com necessitem els homes i les dones d’avui trobar aquest silenci que ens ajudi a entrar en contacte amb nosaltres mateixos per recuperar la nostra llibertat i alliberar de nou tota la nostra energia interior.
Acostumats al soroll i a l’agitació, no sospitem el benestar del silenci i la solitud. Àvids de notícies, d’imatges i d’impressions, se’ns ha oblidat que només ens alimenta i enriqueix de debò allò que som capaços d’escoltar en el més profund del nostre ésser.
Sense aquest silenci interior, no es pot escoltar Déu, reconèixer la seva presència en la nostra vida i créixer des de dins com a éssers humans i com a creients. Segons Jesús, la persona «del bon tresor del seu cor, en treu la bondat». El bé no brolla de nosaltres espontàniament. Hem de conrear-lo i fer-lo créixer en el fons del cor. Moltes persones començarien a transformar la seva vida si encertessin a aturar-se per escoltar totes les coses bones que Déu suscita en el silenci del seu cor.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
